Aquest mes de setembre s’ha posat en marxa per primer cop el curs introductori unificat per als seminaristes de les diòcesis amb seu a Catalunya, que té com a finalitat el discerniment de la vocació i la introducció a l’espiritualitat i el tarannà del prevere diocesà. Jordi Domènech, prevere de l’arquebisbat de Barcelona i formador d’aquest curs, va informar en la darrera reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense sobre els reptes i oportunitats que presenta aquesta aposta dels bisbes catalans per agrupar els seminaristes en grups més grans, tal com demana el papa Francesc.
Aquest curs introductori és una cosa que no s’havia fet mai fins ara. Valora positivament la iniciativa?
Sens dubte aquest és un gran pas que han fet els bisbes, ja que respon a una de les mesures que el Papa els va demanar quan van anar a Roma el novembre de 2023. És un curs que ja existia, però els estudiants, al marge de fer les classes i les sortides junts, vivien en el seus respectius seminaris. Ara el papa Francesc considera més sa que els grups de seminaristes siguin més grans.
Com ajuda aquesta formació a discernir la vocació i a introduir els joves en l’espiritualitat i el tarannà del capellà diocesà?
El primer element és la vida comunitària, aquí hi ha uns horaris, estones de pregària i eucaristia més intensos que en la vida ‘normal’. Aleshores, el fet d’adaptar-te a això ja és un punt crucial. Després hi ha les assignatures, que no tenen un valor acadèmic, ja que aquest any només discerneixen la vocació. El lloc de residència dels 11 seminaristes que hi participen és a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, tot i que el seu funcionament és independent perquè la formació és diferent, les xerrades espirituals estan específicament orientades al discerniment.
Com s’apropen aquests joves a la realitat eclesial catalana?
Durant el curs coneixen els principals monestirs, estan una setmana a Poblet i una altra a Montserrat fent exercicis; després fan una assignatura de la Història de l’Església a Catalunya. També coneixen realitats diocesanes com ara les residències sacerdotals Josep Oriol o Càritas, a més de visitar totes les diòcesis catalanes.
Què va exposar als bisbes en la seva reunió del 18 i 19 de setembre sobre les fites i els reptes d’aquest curs?
Aleshores feia una setmana que havia començat el curs, per tant, en la reunió només els vaig poder explicar una mica les característiques del grup i com havien estat aquests primers dies. Pel que fa als reptes, hi ha un punt important que no es va tocar a la reunió però que tots tenim present, i és què passarà l’any vinent: hi ha el projecte de fer un únic seminari a Catalunya, però no sabem si serà l’any que ve, d’aquí dos o d’aquí cinc. Per tant, tampoc se sap encara si aquests seminaristes que començaran l’any que ve continuaran junts. De moment, cal esperar a veure com evolucionen les coses.
Salvador Bacardit va assenyalar fa unes setmanes una certa tendència a l’integrisme i conservadorisme entre els joves seminaristes. Vostè ho veu així, també?
Una característica comuna de tots els joves qui han entrat en aquest curs és que estan enamorats del Senyor i tenen ganes d’expandir la fe al món, evangelitzar i estar amb els pobres, que és el que feia Jesucrist. Pel que fa a les formes externes, entre els nous seminaristes hi ha una mica de tot, cadascú ve d’on ve i pensa d’una manera diferent, com és lògic. Però en aquest sentit jo no he percebut res que em faci preocupar i el grup, en general, em produeix una sensació molt bona.
Els preocupa la falta de vocacions?
N’hem parlat sovint, és evident que ens preocupa, tot i que durant els darrers anys tampoc no hem anat pas tan malament. Jo estic ordenant des de fa quatre anys, en la meva època de seminari vam arribar a créixer molt, vam ser uns quaranta seminaristes. Ara, en els darrers anys hem anat ordenant 5 o 6 capellans de mitjana, però és veritat que no han entrat noves vocacions. Som conscients que, com diu el cardenal Omella, ha baixat la natalitat i també la fe en el si de les famílies, per tant, aquests són factors que també tenen a veure amb la baixada als seminaris. Ens preocupa el tema, sí, però confiem en el Senyor.
Vostè és director del Secretariat de Vocacions, que històricament va estar lligat al seminari de Barcelona, però l’any passat va passar a joventut. Quina és la seva funció?
La nostra missió al Secretariat de Vocacions implica acostar mica la pregunta als joves perquè es plantegin que els demana Déu. L’objectiu no és omplir els seminaris sinó ajudar el jovent a tenir una vida feliç i plena. D’altra banda, hem creat una xarxa de pregària 24 hores per fomentar una cultura vocacional, a través de la web. Preguem perquè el Senyor enviï vocacions, no només sacerdotals sinó també religioses i matrimonials. En definitiva, crec que va ser un encert passar el secretariat de Vocacions al de Pastoral amb Joves.
