El Consell de Ministres ha aprovat aquest mes una nova estratègia estatal per als pròxims sis anys amb l’objectiu de transformar el model de cura per a les persones grans i dependents en les nostres societats. Aquest pla, anomenat Cap a un nou model de cures en la comunitat: un procés de desinstitucionalització i que engloba el període 2024-2030, vol prioritzar les cures a domicili com a alternativa als centres residencials tradicionals, reforçant l’assistència a les llars, la teleassistència i els centres de dia.
No es pot determinar amb certesa si el Ministeri de Pablo Bustinduy s’ha inspirat en la llei italiana del 2023, impulsada per la Comissió per a la Reforma de l’Atenció Sanitària i Social de la Població de la Tercera Edat, presidida per Vincenzo Paglia, president del Pontifici Consell per a la Família. No obstant això, en la seva última visita a la Fundació Pablo VI, Paglia va exposar diverses claus per canviar el paradigma d’atenció a aquest col·lectiu, assenyalant la necessitat d’un “nou pensament econòmic, polític, jurídic, espiritual i sanitari“. L’arquebisbe italià també va destacar la importància de no descartar la dependència i la vulnerabilitat, que sovint es marginen en la cultura actual.
En referir-se a la pandèmia de la COVID-19, Paglia va remarcar les contradiccions de les nostres societats, segons les quals, tot i el desenvolupament tecnològic, “no es va saber mantenir un sistema d’atenció adequat per als més vulnerables”. Segons ell, aquesta crisi va impulsar la creació d’una comissió a Itàlia per “estudiar la reorganització de l’atenció a les persones grans“. Després de discussions llargues, el ministre de Salut d’Itàlia va acceptar la proposta i va nomenar Paglia com a president de la comissió, que va treballar en una llei aprovada per unanimitat al Parlament italià el març passat.
La nova llei italiana proposa que tota la societat –govern, institucions, voluntaris i comunitat en general– s’encarregui de cuidar els seus ancians, establint un model de cura integral i continu que parteixi del lloc de residència de les persones grans. “Necessitem una nova humanitat que tingui com a base cultural la cura“, va afirmar Paglia. Aquesta visió inclou la promoció del cohousing, centres de dia multidimensionals i residències temporals, tot amb l’objectiu de mantenir els ancians a prop de les seves llars i comunitats.
Paglia va ressaltar la importància d’una “aliança intergeneracional” per construir “una societat més humana i cuidada”. Segons ell, aquesta aliança és “la millor riquesa que tenim, necessitant un diàleg urgent entre joves i grans”. Va subratllar que les cures a domicili “costen menys que les residències o hospitals”, i que aquesta perspectiva és sàvia econòmicament i socialment. “En la cultura del produir i de l’aparença, els ancians són descartats. Però, al descartar els ancians, perdem un enorme recurs per al desenvolupament del país“, va advertir.
Finalment, Paglia va expressar preocupació per la tendència creixent de legalitzar l’eutanàsia en diverses societats, veient-ho com una contradicció que es veu com una sortida al sofriment. En canvi, va defensar la promoció de les cures pal·liatives i l’acompanyament en la solitud. “Si l’Església vol ser un veritable hospital, la fraternitat és la medicina que ha d’utilitzar, promoure i donar”, va concloure, destacant la necessitat d’amor, proximitat, amistat i fraternitat per combatre la soledat i fomentar una comunitat més cohesionada.
