“Una eina precisa i rigorosa per informar de les religions des del respecte i amb la voluntat de conferir una visió enriquidora de la dimensió social i cultural de les diferents confessions”. Així va definir Laura Pinyol, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el document que recull les “Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació“.
L’acte de presentació de la guia, elaborada pel CAC en col·laboració amb la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR), va tenir lloc el passat dimarts 24 d’octubre i va comptar també amb les intervencions de Xevi Xirgo, president del CAC, Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, i Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.
“Aquestes recomanacions responen a la necessitat de ser especialment curosos com a periodistes per evitar equívocs i tractaments que fomentin l’odi i la discriminació”, va assenyalar Oriol Duran. En la mateixa línia es va expressar Xevi Xirgo, que va assenyalar que el document “senzill i exhaustiu”, és “un exemple més de la preocupació del Consell perquè els mitjans audiovisuals s’apropin a la realitat social”. El president del CAC també va recordar que el nou text —el segon que publica l’organisme sobre el fet religiós— se suma a la trentena de recomanacions publicades pel CAC per orientar sobre el tractament informatiu d’altres temes complexos com l’anorèxia, la violència masclista, la salut mental, la prostitució o les vacunes de la covid-19.
Per la seva banda, Carles Armengol va subratllar les dificultats per informar sobre el fet religiós a Catalunya en un context en què a l’eclosió accelerada del pluralisme religiós se suma el fet que una bona part dels professionals de la informació no coneixen prou aquesta realitat. En aquest sentit, el director general d’Afers Religiosos va recomanar als periodistes apropar-se al món de les religions des de la mirada de la cultura més que no pas de la política. “La política sempre té uns interlocutors clars i diàfans. En canvi, en l’àmbit religiós, la pluralitat existent fa difícil trobar les veus autoritzades, entre altres coses perquè la jerarquització i organització territorial que té l’Església catòlica no es troba en cap altra confessió religiosa”, va assegurar Armengol.
El tractament de les religions als mitjans vist pels experts
Després de la presentació es va celebrar una taula rodona per debatre sobre el tractament religiós que es fa actualment als mitjans de comunicació catalans. Va ser moderada pel periodista Xavier Graset i hi van participar Míriam Hatibi, consultora de comunicació, Míriam Díez Bosch, periodista experta en religions, i Gagandeep Singh, portaveu de la comunitat sikh de Catalunya.
Preguntada per com valora el tractament del fet religiós als mitjans en l’actualitat, Hatibi va subratllar la confusió que s’hi genera quan es parla de conceptes com musulmà, magrebí o marroquí. “Que en molts casos aquests aspectes estiguin relacionats, però en qualsevol cas no sempre són intercanviables”, va precisar. “Això —va afegir— fa que sovint en el cas de l’islam, quan parlem de realitat que no tenen a veure amb el fet religiós, es posa per endavant l’etiqueta de musulmà”.
La gironina Míriam Díez Bosch va destacar l’“enorme millora” del tractament informatiu sobre el fet religiós durant els darrers trenta anys. No obstant això, va advertir que encara falta molta formació, directius que estiguin sensibilitzats amb la temàtica religiosa, i comunitats que aprenguin a transmetre el seu missatge. “Moltes vegades falten fotos, falta l’interlocutor vàlid, o falta que t’agafin el telèfon; i els periodistes necessiten que se’ls donin detalls per poder fer la seva feina. Per això, les persones que s’anticipin, seran les que sortiran als mitjans”, va assegurar la directora de l’Observatori Blanquerna.
El portaveu de la comunitat sikh, Gagandeep Singh, va remarcar que a través de la informació religiosa es pot millorar la convivència entre la ciutadania. “Quan s’ensenya els valors de les religions a les persones s’ha d’intentar transmetre que cada flor té una olor diferent, i juntes conformen un ram que pot arribar a ser molt bonic. Per això és bo que les comunitats religioses estiguin reflectides de la millor manera possible als mitjans”, va emfatitzar.
La importància del fet religiós a Catalunya
Les “Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació” parteixen del reconeixement de la rellevància de les religions en la societat catalana. En el marc d’un estat aconfessional, afirma el document, l’actuació dels poders públics ha d’estar guiada per dos principis clau: el dret fonamental a la llibertat religiosa i el principi d’igualtat i no-discriminació” a Catalunya. En aquest sentit, els organismes responsables de la guia veuen la diversitat religiosa catalana com “una oportunitat d’enfortir la cohesió i no pas com una fractura”.
Les Recomanacions són un document de 72 pàgines que inclou un preàmbul en què s’explica la importància del fet religiós a Catalunya i al món, el marc legal del dret a la llibertat religiosa, l’estatus legal de les diferents confessions religioses presents a l’Estat. Seguidament, ofereix una sèrie de pautes que ajudin els periodistes a ampliar la mirada i defugir les simplificacions i tòpics, tenir en compte les especificitats de cada confessió religiosa a l’hora d’informar, conèixer els calendaris de les diferents confessions i tenir cura a l’hora de parlar del fonamentalisme religiós.
El text també recull una selecció dels prejudicis i estereotips més estesos en matèria del fet religiós amb la finalitat d’evitar errors comuns i fomentar bones pràctiques. Finalment, aporta un annex amb informació bàsica sobre les 12 confessions religioses amb més presència en el teixit social de Catalunya.
