Una quinzena de joves es troben immersos en els preparatius del Congrés Islàmic de Catalunya, que, del 22 al 24 de desembre, arribarà a la catorzena edició al Prat de Llobregat —la segona, després de la del 2022, organitzada per col·lectius formats per nois i noies que són majors de 16 anys. Ho fan representant la branca juvenil de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) i amb el convenciment de crear un espai de debat entre la joventut musulmana per intercanviar experiències i preocupacions que s’acostumen a manifestar, en la majoria d’ocasions, en privat. La seva representant és Iman El Ghaidouni (Barcelona, 2000), estudiant d’un màster de Biotecnologia Avançada a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Us trobeu perduts, identitàriament?
Sí, una mica. Vam néixer a Catalunya i som catalans, òbviament. Però en el decurs de les nostres vides hem triat creure en una religió que no és d’aquí, sinó musulmana. I això ens trastoca els pensaments, perquè a vegades, quan ens posem a meditar sobre qui som, ens fa l’efecte que caiem en el dubte de no saber si som d’aquí o d’allà. La qüestió identitària s’interpreta observant com actua la intel·ligència emocional quan es gestionen aquests dos sentiments contrariats, així com la disciplina que es posa en pràctica quan es vol dur a terme una determinada manera de viure, que cadascú articula com vol.
I parlant d’aquesta qüestió entre vosaltres, que sereu majoritàriament gent jove, ¿creieu que us acabareu entenent millor que fent-ho amb persones adultes i amb més expertesa?
Segur que sí. Vindran persones més adultes que oferiran la seva visió sobre la identitat musulmana. És el cas d’Ahmed Bermejo, educador i especialista de l’islam, i de l’economista Najia Lotfi. També vull destacar la participació de Jordi Moreras, professor de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en migracions. Tot el que ens puguin explicar ens permetrà manifestar dubtes, aclarir idees i entendre prismes diferents a través de tallers, seminaris i taules rodones.
Aquesta setmana heu obert el període d’inscripció i ja hi ha prop de 300 persones inscrites. Com us ho feu per captar l’atenció de tanta gent jove en tan poc temps?
Les xarxes socials! Són importantíssimes. I són la clau per arribar al jovent musulmà.
D’arreu de Catalunya?
Sí. Tenim representants d’aquesta comissió arreu de Catalunya. Aquesta és la missió: tenir un representant, com a mínim, en totes les zones on hi ha alts índexs de comunitats islàmiques.
Anem al tema Najat El Hachmi. Què en penseu del pregó que va fer per les festes de la Mercè?
Tothom pot tenir una opinió envers una religió o una cultura. Som humans i, com a tal, éssers subjectius. Això no és qüestionable. Però allò que no s’ha de fer mai, i menys públicament, és faltar al respecte a les persones que formen part d’un col·lectiu. O sobrepassar uns límits, tal com va fer ella.
Es posa el hijab?
Durant tota la meva vida no l’havia portat, no havia tingut cap mena d’atracció per dur-lo posat. Però fa uns mesos que ho faig i em sento bé amb mi mateixa. Per a mi, és un símbol d’identitat. És una manera d’expressar els meus pensaments religiosos, de sentir-me part d’un cercle humà. I això que explico és acceptat per part de totes les persones que m’envolten, les meves amistats i el món universitari en què m’acostumo a moure: ¡tinc més amigues atees i cristianes que musulmanes, ara mateix!
¿Es considera part d’una generació que ja ha nascut immersa en un procés de llibertat religiosa escolar i social cada vegada més arrelat?
Sí. Cal valorar-ho, això. Hi ha un progrés i la sensibilitat, sobretot per part de les institucions públiques, existeix i és visible. Els joves musulmans, per la nostra part, també estem protagonitzant un canvi de mentalitat, cosa que ens porta cap a una convivència social amb altres creences més estabilitzada i fructífera. I molts de nosaltres, per això, volem ajudar a les generacions més joves perquè trobin la seva pròpia llum al món.
