El papa Francesc va morir el 21 d’abril a les 7:35 del matí a la Casa Santa Marta, després de patir un ictus i una aturada cardiovascular. Fins llavors, només es coneixien detalls mèdics de la seva mort, però gràcies al periodista Salvatore Cernuzio, cronista de Vatican News, ara se sap com va viure les seves últimes hores.
El dia anterior, el 20 d’abril, després de la benedicció pasqual urbi et orbe des de la façana de Sant Pere, el Papa va sorprendre els fidels passejant-se durant mitja hora en el papamòbil per la plaça. Aquesta va ser la seva darrera aparició pública, un comiat espontani que ell mateix va decidir fer malgrat la seva salut fràgil.
Amb l’ajuda del seu infermer i assistent personal, Massimiliano Strappetti, Francesc va aconseguir acomiadar-se de la gent. En tornar a Santa Marta, va descansar i va sopar amb tranquil·litat. L’endemà de matinada, va patir els primers símptomes i, després de saludar per darrera vegada a Strappetti, va entrar en coma irreversible.
Cernuzio descriu una mort “discreta i coherent” amb el tarannà del Papa, “sense escarafalls, sense buscar protagonisme”. Francesc, segons apunta l’italià, havia mantingut sempre en secret l’estat real de la seva salut i fins al darrer moment va voler estar a prop del poble que tant estimava, tal com havia promès el dia de la seva elecció.
El periodista recorda escenes significatives que defineixen la personalitat de Francesc: el seu viatge a l’Iraq en plena pandèmia i amb risc d’atemptats, la visita a una presó de menors dies després d’una hospitalització, o les trobades amb nens de catequesi mentre arrossegava una grip. En totes, mostrava una energia renovada quan connectava amb la gent.
Per a Cernuzio, que el considera el seu “nebot” i “fill espiritual”, Francesc ha estat un Papa humà i proper, capaç de fer sentir especial a cadascú. Recorda moments íntims compartits amb ell, des de gelats fins a “trucades imprevistes”, com a expressió de la seva “vocació d’estimar i escoltar”. La seva gran virtut, conclou, era aquesta capacitat de proximitat real i afectuosa.
