Londres, Roma i Catalunya. És el principal recorregut que fa el cinema espiritual al món a través dels seus certàmens més destacats i reconeguts, segons valorava el passat dijous, des del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, mossèn Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i, des de l’agost, assistent religiós mundial de Signis, l’Associació Catòlica Mundial per a la Comunicació.
Sánchez s’expressava així amb motiu de la presentació de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que el prevere ha vist créixer com a director de continguts i que enguany, del 15 al 30 de novembre, arribarà a la seva vintena edició “implantant-se amb més força a tot el territori català“. Accedirà a una quarantena de sales, entre les quals hi ha les de poblacions on encara no havia aterrat, “com a les de l’Ebre”, indicava, al seu torn, Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, entitat organitzadora.
Una seixantena d’entitats —entre ajuntaments, associacions, parròquies i centres penitenciaris i de justícia juvenil— acolliran noranta projeccions que posaran l’ull sobre la pobresa i l’espiritualitat, així com els vincles existents entre les diverses religions que hi ha al món i la política. “Hi haurà —repassava Sánchez—des de pel·lícules que exploren els centres de migrants joves a través de la cuina [La brigada de la cuina, de Louis-Julien Petit], fins a les que narren històries com la de Lluís Maria Xirinacs, religiós, filòsof i activista polític [Sis nits d’agost, de Ventura Durall], passant per La carta, de Nicolas Brown, una crida del Papa a cuidar el planeta”.
“Amb una notable presència del català, ja que s’han doblat o subtitulat tots els treballs”, agregava Armengol, la mostra oferirà tres treballs documentals fets a Catalunya, una quarantena de films a través de la plataforma Filmin i un cicle de tretze produccions dedicat a Claude Lanzmann, que se celebrarà a la Filmoteca de Catalunya i esdevindrà, afegia el prevere, “un homenatge a aquest documentalista que coincideix amb la guerra entre l’exèrcit d’Israel i les milícies de Hamàs”. La Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya acabarà amb la preestrena de la pel·lícula de Wim Wenders, Perfect Days, als Cinemes Verdi de Barcelona.
“Volíem explicar la història d’en Pol des del sentit més espiritual”
La clausura de la mostra coincidirà amb el lliurament del sisè Premi de Cinema Espiritual de Catalunya. Això no obstant, la seva presentació en societat va permetre conèixer les cares dels joves guanyadors del Premi Tortuga al millor curtmetratge sobre espiritualitat, que en aquesta segona edició va recaure en mans d’Eduard Milà, Laura Piqué i Marta Pradell en haver estat els autors d’El mercader d’històries.
Tots tres es van emportar la tortuga, feta de pedra, que simula les que va voler introduir Antoni Gaudí en la construcció de la basílica de la Sagrada Família per suportar damunt seu el pes de tota l’estructura “amb la paciència i la constància que han manifestat els guanyadors d’aquest premi”, va comparar, després d’entregar-la als seus nous propietaris, Esteve Camps, delegat de la Junta Constructora del temple.
La història d’en Pol, que és familiar d’Eduard Milà, exposa el plaer vocacional de vendre llibres de segona mà, físicament i virtualment, tot fent front a les dificultats de treure’n profit econòmic. “Durant un any hem preparat un treball que expressa el missatge de dignificar els llibres, amb un valor enorme, com a elements transmissors d’idees i pensaments d’unes generacions a unes altres”, afirmaven els tres. “L’obra ens fa reflexionar sobre els llibres —resumia Peio Sánchez— que són capaços de sobreviure als embats del temps i ens continuen nodrint de tot allò que té a veure, també, amb el fet religiós“.
