El català perd pistonada, també, a les esglésies catòliques. Així ho confirmen els resultats d’una enquesta realitzada a prop de mig miler de feligresos catalans que va ser presentada el passat divendres a la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada, al Conflent, per Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. S’emmarcava, en aquest sentit, en l’activitat titulada “Llengua i Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig”, la qual, a més, va ser presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull.
Segons va reflectir el treball demoscòpic presentat per Armengol, el 25,5% de les celebracions religioses a les diòcesis de parla catalana es fan exclusivament en català (xifra que recula fins al 13,4% en el cas de la valoració feta pels assistents freqüents que han estat enquestats), mentre que aquelles que tenen el castellà i el català com a llengües habituals i compartides s’eleven fins al 33,3%. En canvi, les que només utilitzen el castellà es troben en un 22,1% (des del punt de vista dels enquestats que més freqüenten les parròquies catalanes, en un 27,5%) i les que no en fan servir ni una ni l’altra se situen en un modest 10%.
Per la seva banda, monsenyor Taltavull va voler denunciar públicament que va ser increpat en el transcurs d’una missa de comunió per voler-la fer exclusivament en català. Posteriorment, posant més exemples de les situacions que ha hagut de viure en relació amb el tema lingüístic, va recalcar que constantment rep “cartes insultants” per voler fer les seves misses en català o bé per voler editar el full parroquial en aquesta llengua. “Tenim avui una oposició molt declarada”, es va lamentar el prelat.
“Hem de ser intel·ligents per tractar aquesta situació”
“A l’Església catòlica, hi ha una qüestió que comença a ser prou preocupant: la presència de la llengua catalana en la vida de les parròquies disminueix. En algunes parròquies concretes, podem observar grups organitzats que pertanyen a nous moviments eclesials que ostensiblement fan totes les seves activitats i celebracions litúrgiques en castellà”. És una part del relat utilitzat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat amb l’objectiu de promoure aquest acte a la Universitat Catalana d’Estiu, que es va celebrar després d’una taula rodona amb diversos sacerdots que van debatre sobre aquesta qüestió.
El president de la Lliga, Joan Maluquer, ha expressat a Flama que, tal com va passar durant el segle XX, quan l’entitat que representa va tenir una petjada “important” en la reforma litúrgica a Catalunya i es va estendre una “catalanització” de les misses, en activitats com aquestes cal reactivar un debat necessari sobre allò que està passant a les diòcesis catalanes, valencianes i balears: “El castellà s’està imposant no només en l’àmbit eclesiàstic, sinó en molts altres, i hem de ser intel·ligents per actuar amb coherència, tal com es fa a Calella, on el seu sacerdot ha aconseguit que hi hagi una comunitat plurilingüe unida”.
Maluquer es refereix a mossèn Cinto Busquet, el qual ha volgut crear una única comunitat de feligresos de múltiples nacionalitats “on el català no pretén ser, en cap cas, un destorb“. En aquesta parròquia, l’índex d’immigrants i de turistes que hi passen és elevat i, per això, el prevere és conscient que es pot fer servir el català i qualsevol altra llengua, com ara el castellà i l’anglès, en les homilies durant tot l’any (per bé que, del juny al setembre, se sumen a aquesta llista d’idiomes el polonès, l’alemany i l’italià).
“És trist veure com hi ha sacerdots que prefereixen tirar pel dret i fer les misses en castellà per no perdre feligresos que són, per exemple, de l’Amèrica del Sud i no saben català”, reivindica Busquet. Una anàlisi sociolingüística que, en un marc de debat més ampli “i més complex”, es troba lligada a una actitud que es magnifica en els debats polítics, ja que, per a Busquet, “és on es juga més amb la llengua, i en alguns casos només per esgarrapar quatre vots”.
Defensor d’un model incloent i respectuós, Busquet advoca per no actuar, dins l’Església, com s’actua en la política: “Els capellans no tenim la vareta màgica, però si com a mínim comencem a parlar-ne, de tot plegat, podrem avançar i construir comunitats vives i integrades en aquesta complexitat lingüística que ara tenim”, resol.
