“El soroll de les armes continua ensordint-nos, el mal de la guerra s’estén, la societat es mostra addicta al dolor i aquells que parlen de pau estan com cridant en el desert. Però, significa això que hem de rendir-nos? Mai”. Aquest és el missatge que va llançar aquest passat dilluns el cardenal Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), durant el seu discurs d’inauguració dels treballs del Consell Permanent, que es duen a terme a Roma entre el 22 i el 24 de gener.
Durant el seu parlament, recollit per mitjans vaticans i pels de la mateixa CEI, el també membre de la Comunitat de Sant Egidi va d’expressar una “forta preocupació” per l’escalada d’odi i de violència que, a Ucraïna, al Pròxim Orient i en moltes altres regions del món, estan provocant un alarmant nivell de “mort i destrucció”. En aquest convuls context internacional, l’enviat especial del Papa per trobar vies de pau en el conflicte entre Rússia i Ucraïna, va assegurar que “la construcció de la pau és un deure dels grans de la Terra, però interpel·la a tots i cadascun de nosaltres”.
“No hem de cansar-nos d’invocar el do de la pau, d’educar-nos per a la pau, començant per les nostres cases, les nostres famílies i les nostres comunitats”, va advertir Zuppi. En aquest sentit, va assenyalar que el paper de l’Església implica “abolir el llenguatge de la discòrdia i de la divisió”. “Cal que tinguem paraules de pau i que instem sempre als fidels a alimentar pensaments i sentiments pacífics”, va subratllar el purpurat italià.
Zuppi també va manifestar el seu convenciment que “la pau és el que més necessita avui la humanitat” i en aquest punt va fer una crida a “no deixar sol al papa Francesc en el ministeri de la pau”. “La seva profecia és un valor únic per a la humanitat”, va remarcar el cardenal abans de posar en relleu la proximitat “històrica, espiritual i geogràfica” entre l’episcopat italià i el Papa argentí.
Cultivar l’ànima d’Europa
Conscient que l’època actual és un temps de “fragmentació de la comunitat internacional, de nacionalismes i etnicismes”, en el qual organitzacions supranacionals com l’ONU no aconsegueixen ser punts de referència a escala global, Zuppi va advertir que la mateixa Unió Europea necessita “una major cohesió i capacitat d’acció”. Especialment, pel que fa a la seva capacitat d’incidir en els conflictes, de promoure la pau i d’incidir en altres “escenaris delicats” com les dinàmiques demogràfiques, el canvi climàtic, la protecció dels drets fonamentals, la justícia social davant la pobresa generalitzada i la cooperació internacional.
“Hem de cultivar l’ànima d’Europa i remetre’ns als seus fonaments i valors històrics, recordant-los també davant la imminent renovació del Parlament Europeu”, va dir Zuppi, expressant una idea en clara sintonia amb els discursos europeistes del papa Francesc pronunciats en els seus darrers viatges a Hongria i Portugal. En aquest sentit, el purpurat italià va subratllar que, tot i les seves limitacions, l’Església és encara un gran do per la humanitat dels italians, als quals va instar a no deixar-se intimidar per lectures merament sociològiques de l’Església.
“No ens podem espantar per una cultura per a la qual para la fe està decaient. Aquesta és l’arrogància del pessimisme, que es presenta com a realisme”, va alertar Zuppi, tot rebutjant la interpretació política de l’acció caritativa de l’Església. “Estem oberts al diàleg, però no deixarem que altres ens diguin quin és el contingut de l’acció caritativa o de la missió, que mai són partidistes, perquè l’únic que vol l’Església de Crist és la defensa de la persona i de la vida, de principi a fi”, va sentenciar el cardenal.
