El llegat que va deixar el passat 31 de desembre Joseph Ratzinger, després de la seva mort, “continua viu”, en paraules del secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, i aplana el “camí futur de l’Església“. Una tasca que s’articula avui dia amb la mediació de pensadors com ara el català Francesc Torralba (Barcelona, 1967), que el passat dijous recollia —al Palau Apostòlic del Vaticà— el Premi Joseph Ratzinger-Benet XVI i feia valdre l’actitud que el president de l’episcopat italià ressaltava com una de les principals gràcies rebudes per part de Benet XVI: “la de volar alt amb humilitat, perseverança i amb les dues ales de la raó i la fe ben obertes”.
Torralba rebia així el vint-i-cinquè premi que ha recollit durant la seva llarga trajectòria professional —un historial consultable al seu web personal—, i donava fe que res no hauria estat el mateix sense la seva dona, impulsora d’un “suport incondicional” al seu treball intel·lectual durant tots aquests anys. Davant d’ella i de desenes de persones aplegades a la Sala Regia de la Santa Seu, el filòsof i teòloeg va oferir un discurs d’agraïment que va apuntar directament a una de les tesis més suggeridores que ha llegat el Papa alemany, “l’ampliació del concepte de la raó moderna“.
La raó per solucionar problemes de la humanitat
Ratzinger, de fet, no va voler tornar enrere ni criticar res en la seva reflexió sobre aquest concepte. Per això, davant de les noves possibilitats que s’han anat obrint per a la humanitat, va expressar el filòsof català, s’arribarà a tot el que es vulgui si se supera el límit que s’imposa la mateixa raó: “Un límit que es posa ella mateixa per reduir-se a allò que es pot comprovar amb l’experimentació”, reconeixia Torralba.
“La proposta de Joseph Ratzinger d’ampliar els horitzons de la racionalitat —va dir el guardonat— s’ha d’entendre com un desig d’una nova obertura a la realitat a la qual està cridada la persona humana en el seu conjunt, superant vells prejudicis i reduccionismes, per obrir també el camí a una veritable comprensió de la modernitat“. Un nou horitzó, així doncs, que no és aliè a la veritat, per exemple, de la teologia.
Torralba va incidir en el fet que Ratzinger donés testimoni d’una lamentació que el va portar a veure amb escepticisme la metamorfosi en què es troba la raó moderna. “És una mena de raó instrumental i permeable a l’experiència religiosa“, assumia el català. I, davant d’aquesta situació, Torralba es va sumar en el seu discurs a pensadors com Jürgen Habermas i Joseph Ratzinger per exigir un “diàleg entre fe i raó” més elevat. Així és com se superen les limitacions de la racionalitat i, tal com va promoure l’alemany, es pot anar “al cor de la Modernitat, és a dir, al problema de la racionalitat del món i de la societat laica“, va dir el professor.
“El que proposa en el seu projecte intel·lectual és assumir la modernitat partint d’una raó més plena, portant-la als límits de les seves capacitats i en una actitud oberta a la revelació i a la fe perquè la raó no es limiti només a conèixer com és el món, sinó també per què existeix un món i quin és el lloc de l’home al cosmos”, va afegir Torralba.
