Néixer, créixer, reproduir-se, casar-se i morir. Aquestes són les cinc fases vitals (més enllà de les quatre defensades per la ciència) que promou el matrimoni format per l’advocada Dolores Barrado (Barcelona, 1968) i el periodista Rafael Cervera (Ciudad Juárez, Mèxic, 1965) en un dels últims llibres de l’Editorial PPC, Destino Caná, amb una referència directa a la ciutat on Jesucrist va beneir el seu primer matrimoni.
Si bé avui dia la fase del casament no es pot constatar en tots els individus com la resta de fases, el destí de Barrado i Cervera els ha portat, després de vint-i-cinc anys impartint cursos prematrimonials, a presentar una obra que condensa tot allò que han après en formar més de 200 parelles (“fins i tot telemàticament”) i de trobar tota mena de “dubtes, neguits i curiositats” al voltant del fet matrimonial. D’altra banda, també els va portar, el passat 28 de juny, a presentar-la al Reial Monestir de Santa Isabel de Barcelona —on van contraure matrimoni fa gairebé tres dècades— tot rebent l’escalf de persones com ara monsenyor Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, i de mossèn Joaquín Petit, qui els va casar.
Quan es diu “sí, vull”, se sap, en general, què és allò que es vol?
Rafael Cervera: A la vida, tots volem coses: una feina estable, una bona salut, diners a la butxaca, la nevera plena… Normalment, hi pensem, en aquestes coses, quan ens fan falta. ¡Però ara imagini’s què passaria si això ho aconseguíssim pronunciant només un sol verb! ¿Entén què vull dir, oi? Per tant, és impossible que, tot dient una paraula en un sol segon dels milers i milers de minuts que vivim com a éssers humans, puguem assegurar completament que el seu efecte tingui vigència per sempre.
Per tant, aquest verb, dit des de l’altar, pren un altre sentit.
R. C.: Exacte. Allò que anunciem quan ens casem i diem aquesta paraula (que, tot i ser breu, té unes conseqüències vitalícies evidents) és la necessitat de desitjar un amor compartit. És a partir d’aleshores quan mostrem una autèntica vocació de servei i trobem el sentit vertader d’aquesta actitud, que sempre té a veure amb el fet de sortir d’un mateix, d’entregar-se i de cercar el bé de l’altra persona.
Dolores Barrado: De la mateixa manera que un sacerdot és cridat per Déu perquè entregui la seva vida a l’Evangeli, qui forma un matrimoni també té l’opció de fer el camí que Jesucrist ha ideat perquè sigui feliç i pugui arribar al cel. L’amor aconsegueix que com més donem, més rebem, i, per bé que costi mantenir-lo sempre igual i que, a vegades, no tingui cap mena de sentit, es torna fructífer i ens omple el cor.
En un món cada cop més competitiu com l’actual, se sol repetir que hom no s’ha de casar amb ningú (sobretot, en l’àmbit laboral). Què es vol dir?
R. C.: Vivim en un món en què se’ns reclama contínuament que siguem poc compromesos amb allò que previsiblement ens hagi de tenir ocupats massa temps en una sola activitat. Per aquest i per molts altres motius, cada vegada contrauen matrimoni menys parelles. Les que ho fan, però, han superat aquestes barreres i arriben a l’altar molt més convençudes que aquelles que feien aquest pas fa unes dècades.
Existeix el concepte d’hipoteca matrimonial?
D. B.: Nosaltres demanem que cada dia facin tot el que puguin per viure una nova felicitat, l’un al costat de l’altre. Això permetrà a qualsevol deslliurar-se d’aquesta sensació que planteja a la seva pregunta. A més, una eina que defensem és una mena d’ITV en què els futurs matrimonis han de buscar moments periòdics per parlar sobre com funciona la seva relació; sobre els temes que més preocupen a tots dos; sobre la necessitat de demanar-se perdó; sobre allò que s’han d’agrair mútuament…
R. C.: Només podem aconseguir coses si ens comprometem, i no pas observant el brau des de l’altre costat de la tanca. Lligar-nos amb algú per una convicció dual, conduïda per una creença amorosa que es vagi reciclant contínuament, és una de les decisions que més ens connecten amb allò que emana de la fe cristiana; alhora que estimula i ajuda a compartir el més natural i humà de nosaltres mateixos.
Amb la presència dels fills, el matrimoni canvia?
D. B.: Són un gran regal, per bé que, avui dia, alguns cataloguin l’opció de tenir fills com una gran càrrega econòmica i una font de preocupacions. Nosaltres intentem obrir els ulls als futurs esposos sobre el gran regal que suposa fer gran la teva família i lliurar-te amb amor als teus fills, que, per descomptat, et faran sortir de tu mateix i eixamplaran el teu cor d’una manera impressionant. Els fills permeten participar en l’obra creadora de Jesucrist, així com veure l’amor convertit en carn.