La primera setmana de gener va portar pluges a Santa Coloma de Farners. I per a Josep Casellas i Matas (Franciac, 1958), rector de la parròquia d’aquest municipi, uns dies més de descans en la seva faceta acadèmica com a director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG) i com a professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Després de passar per les parròquies de Sant Narcís —on va ser ordenat l’any 1985—, Santa Cristina d’Aro, Sant Jaume de Sau i Pineda de Mar, Casellas va ser nomenat fa dos anys rector de Santa Coloma, capital de la comarca de La Selva. Allà va atendre a Flama el passat divendres 5 de gener —vigília de Reis— just després de celebrar missa a la capella de la residència geriàtrica Sant Salvador d’Horta.
En un món secularitzat com l’actual, quin paper juga la parròquia en un municipi com Santa Coloma de Farners?
Si ens ho mirem des del punt de vista de la geografia o de l’urbanisme, l’església parroquial de Santa Coloma ocupa un lloc força central, perquè és al costat de la plaça Farners, que és el rovell de l’ou del poble, el nucli antic. Ara bé, la parròquia juga un paper diferent en comparació amb temps passats. Així i tot, crec que continua sent important pel poble perquè, per diferents motius, encara hi passa molta gent. Una cosa són les persones que venen a missa el diumenge o el dissabte al vespre, que són un nombre bastant reduït; però després hi ha els qui participen en les activitats que organitzem, tant si són de culte, com casaments, batejos o exèquies, com si són actes culturals d’arrels religiosa: per exemple, el concert d’orgue que vam fer per Sant Esteve o el pessebre amb figures grans que hem muntat al costat d’una de les entrades. A través d’aquests actes, intentem que la parròquia estigui oberta i que s’hi apropi tanta gent com sigui possible. Amb els actes de culte, ja costa més.
La missa setmanal que celebra pels residents del geriàtric, és més concorreguda?
Són una bona colla, i en ser gent gran, en el grup hi ha més creients. De fet, molts d’ells han participat anteriorment en la vida de l’església, per tant, aprecien poder participar un cop a la setmana a l’eucaristia, en la qual hi ha una noia que acompanya els cants amb la guitarra. Té molt bona acollida, aquesta missa, sí.
Compagina la seva tasca de rector amb la de director de l’Institut de Ciències Religioses de Girona i professor a la facultat de Teologia de Catalunya. Com ho porta?
D’una banda, és una limitació, perquè les hores que dedico a l’institut no les dedico a la parròquia. Però, per altra banda, és un enriquiment poder compaginar una tasca de caràcter acadèmic amb l’activitat pastoral de contacte directe amb la gent a través de les sis parròquies que porto entre Santa Coloma, l’Esparra i Riudarenes.
Se celebra culte a totes?
Només a Santa Coloma i Riudarenes. En aquest últim municipi fem missa els dissabtes i vigílies de festius. Però al marge dels actes de culte, intentem oferir també espais de trobada i de formació com ara els grups de Vida creixent per a gent gran. En tenim un a Santa Coloma i un altre a Riudarenes.
Per què creu que l’eucaristia ha deixat de formar part dels hàbits de tanta gent durant les darreres dècades?
Potser té a veure amb la manca de valoració de la vivència comunitària de la fe. Observo —i no només aquí sinó a tot arreu en general— que la fe és viscuda d’una manera més individual, íntima i privada, i, en canvi, aquesta vivència en comunitat com l’eucaristia i altres sagraments, és més difícil que es valori si no és pas per una manifestació de religiositat popular, que atrau molta gent. En aquest sentit, aviat se celebrarà la Festa del pelegrí de Tossa, a qui rebrem a Santa Coloma el dia de Sant Sebastià. Però abans, entre l’11 i el 20 de gener, celebrarem una novena a l’església de Sant Sebastià sota el lema ‘Una església de portes obertes’. En aquests dies, hi haurà missa i predicació de diferents capellans i religiosos de fora. És una activitat que sí que té força participació.
Quina és la situació econòmica de l’església a Santa Coloma? El passat estiu, a Blanes, Enric Roura va advertir que la disminució d’ingressos podria comprometre el manteniment de les instal·lacions. Es viu una situació similiar, aquí?
Aquí, a Santa Coloma, com ha passat a Blanes i moltes parròquies, han minvat els ingressos, precisament per la baixada del nombre de persones que participa en les celebracions. Però pel que fa al funcionament ordinari, tot i no tenir gaires superàvits, més o menys cobrim despeses. La gent que ve és molt generosa amb els donatius i gràcies a això, de moment podem mantenir la parròquia. El problema és quan hem d’afrontar alguna obra o reforma extraordinària, llavors sí que hem de demanar ajut al bisbat per buscar recursos.
Com afronten a Santa Coloma la qüestió lingüística? Totes les misses es fan en català?
Les misses es fan sempre en català. I els enterraments, batejos o casaments, en general també, però si la família demana fer la cerimònia en alguna altra llengua com el castellà o l’anglès, perquè venen parents de fora o pel que sigui, ho fem. Pel que fa a la missa dominical, al consell pastoral hem parlat sobre què podem fer per afrontar el fet que hi ha gent que arriba a Santa Coloma i potser no domina el català i potser no ve a l’Església per aquest motiu. Tenim el tema sobre la taula, però encara no hem pres cap decisió en aquest sentit.
Com han viscut —o continuen vivint— aquests quasi dos anys sense bisbe?
No és una qüestió que neguitegi gaire, però sí que és veritat que la gent ho troba sorprenent. Sobretot veient que en altres bisbats sí que s’han anat fent nomenaments al cap de pocs mesos d’haver-se efectuat la renúncia del bisbe anterior, cosa que és lògica. Sorprèn que a Girona es trigui tant, certament. La manca de bisbe no afecta gaire a la vida quotidiana de la parròquia, ja que tot segueix el seu curs, les catequesis, les celebracions, el treball de Càritas. En canvi, ho hem notat en altres coses, com ara amb activitats de religiositat popular com ara el que comentàvem abans de l’arribada del pelegrí de Tossa, tradicionalment era rebut pel bisbe.
D’altra banda, pel que fa al bisbat, el fet d’estar sense bisbe genera una situació d’interinitat que no és bona, ja que no es poden prendre segons quines decisions. Desconeixem les causes del retard d’aquest nomenament, però en veiem les conseqüències, perquè ara per ara no es poden enfocar o plantejar qüestions com per exemple el reagrupament de parròquies o altres decisions que afecten les formes d’organització. Són qüestions que estan sobre la taula, però que no es poden abordar per manca de bisbe.
En tot aquest temps, al cardenal Omella li han preguntat sovint sobre el tema i sempre ha respost demanant paciència. Però tothom coincideix a assenyalar que vint-i-un mesos és molt de temps.
Efectivament, és molt de temps, almenys en aquest context. Potser en altres regions del món és normal que el procés s’allargui més per diferents raons. Però aquí sí que sorprèn. Probablement, hi ha hagut algun entrebanc, però no sabem de quin tipus perquè això es porta amb molta reserva i no hi ha informació. Simplement, ens diuen que hem de tenir paciència, que s’hi està treballant.
Sobre aquestes reserves que menciona, Martirià Brugada comentava recentment a ‘Flama’ que a l’Església es parla molt de sinodalitat, però que aquesta sinodalitat no es reflecteix pas en el procés d’elecció de bisbes. Hi està d’acord?
S’ha de dir que a Girona el problema no és troba tant en el sistema actual de nomenament de bisbes, sinó que el procés està trigant molt per alguna altre factor que no sabem. Però sí que és cert que el sistema s’hauria de replantejar més en aquesta línia sinodal més participativa i transparent. Si es pren seriosament la sinodalitat a l’Església, com el papa Francesc està demanant, això repercutirà no només en el procés d’elecció de bisbes sinó també en altres mecanismes de funcionament de la institució.
Al pròxim mes de març es preveu que hi hagi un canvi en la presidència de la Conferència Episcopal i des del bisbat de Girona s’espera que per aquesta data ja hagi arribat el nou bisbe. Podem dir que aquest cop sí que el nomenament és imminent?
Jo sempre dic, en broma, que el bisbe arribarà abans del Mundial 2030 de futbol. Així segur que l’encerto.
