Durant els últims anys, els habitants de l’illa de Mallorca han vist com la xifra de menors estrangers no acompanyats que hi han arribat no ha parat de créixer de manera exponencial. L’any 2023, per exemple, van ser-ne 180 i, durant aquest 2024, ho han fet fins ara més de 140, a diferència de fa unes dècades, quan la xifra no acostumava a superar la desena de nois i noies. Una situació que la setmana passada va fer reaccionar el Consell de Mallorca i l’Institut Mallorquí d’Assumptes Socials (IMAS), que van reclamar més recursos econòmics al govern espanyol i una major cessió d’espais a totes les entitats insulars. En l’actualitat, són 580 els menors que aquestes institucions tenen a càrrec seu, dels quals 283 són migrants sense família.
Arran d’aquesta petició, la resposta del Bisbat de Mallorca va ser imminent, i, per aquest motiu, el passat dijous 18 de juliol es va celebrar la primera reunió al Palau Episcopal per tractar de desencallar una situació que cada vegada és més alarmant i difícil de gestionar. Amb la participació del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, del vicari general, Josep Adrover, i de l’ecònom diocesà, Miquel Noguera, la trobada va comptar també amb el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez.
En un comunicat difós pel mateix bisbat després de la reunió, Taltavull va voler manifestar “la disposició total” de la institució que representa des del 2017 per tal de col·laborar-hi. “Col·laborarem no únicament cedint espais per allotjar-hi menors arribats, sinó també treballant coordinadament amb la institució insular per fer seguiment, des de les entitats de l’Església, de les necessitats que aquestes persones nouvingudes puguin tenir”, va reconèixer el bisbe, que va aprofitar per recordar que “una de les missions més importants que la nostra Església ens encomana de cara als migrants és acollir, protegir, promoure i integrar“.
En aquest sentit, fonts del Bisbat de Mallorca asseguraven aquest dilluns a Flama que “els tècnics de la diòcesi estan valorant en l’actualitat els espais de què es disposen i la feina, per tant, està sent constant“.
Atesa la situació, a principis d’aquest any el Consell de Mallorca es va veure obligat a destinar una partida pressupostària de quatre milions d’euros per tal de poder fer front a la crisi migratòria a través de diverses accions per pal·liar aquesta situació d’emergència social. Una quantitat a la qual s’han de sumar vuit milions més que, segons el govern mallorquí, s’hi acabaran destinant durant tot aquest 2024.
