El nombre de capellans del Bisbat de Girona continua la seva tendència descendent, que es manté des de fa anys. Segons les dades de la Guia de l’Església de Girona 2025, publicada recentment, el 31 de desembre de 2024 hi havia 102 capellans incardinats a la diòcesi, fet que suposa una reducció del 20% respecte als 128 que hi havia cinc anys enrere. A més, no tots els preveres en actiu poden assumir plenament les seves responsabilitats pastorals, ja que alguns es troben jubilats o amb un estat de salut fràgil.
Aquesta situació obliga els capellans en actiu, juntament amb l’ajuda dels diaques, a gestionar un nombre creixent de parròquies. Actualment, el Bisbat de Girona compta amb 380 parròquies i dotze annexos distribuïts en tretze arxiprestats, una xifra que es manté estable malgrat la reducció del clergat. Per compensar aquesta mancança, el bisbat també compta amb preveres extradiocesans, religiosos amb càrrecs pastorals i laics que assumeixen responsabilitats en diferents comunitats.
Durant el mandat del bisbe Francesc Pardo, es va impulsar la incorporació de diaques i laics amb funcions pastorals per pal·liar la falta de preveres. Així i tot, la davallada és una tendència sostinguda en les últimes dècades: l’any 2000, la diòcesi comptava amb 246 capellans, xifra que ha disminuït en un 59% en 25 anys. Aquesta situació suposa un repte per a la continuïtat del model parroquial tradicional.
La manca de vocacions i l’envelliment del clergat són factors determinants en aquesta crisi. De les 10 diòcesis amb seu a Catalunya, la de Girona és una de les que els preveres tenen una edat mitjana més elevada, i la manca de relleu generacional dificulta la reposició de preveres. Aquesta situació no és exclusiva de Girona, sinó que forma part d’una tendència general a Catalunya: en sis anys, el nombre de capellans ha caigut un 16,3% a tot el territori, segons les darreres dades de la Conferència Episcopal Tarraconense.
El descens també afecta les comunitats religioses femenines i masculines. En aquest cas, la guia 2025 del bisbat gironí reflecteix una reducció en el nombre de comunitats de monges, amb diverses clausures en els darrers anys. A mesura que la tendència a la baixa es manté, la diòcesi es veu obligada a adaptar-se i a explorar noves fórmules pastorals per garantir l’atenció a les comunitats. El paper creixent dels diaques i laics, així com la col·laboració entre parròquies, seran elements clau per afrontar els desafiaments que planteja el futur de la diòcesi.
