Com llençar un ham al passat i recuperar-ne una part que havia quedat oblidada des de feia anys. Així es podria definir el procés de recuperació al poble tarragoní del Milà del ball parlat de la Gloriosa Santa Úrsula, exemple, com va anunciar el doctor Pere Navarro, “d’un dels gèneres més celebrats del teatre popular a Catalunya”. “Els vestigis del ball parlat són presents en moltes festivitats mediterrànies”, va assegurar el també professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili, reproduint les paraules de l’especialista Francesc Massip. Ho va fer diumenge 22 d’octubre en l’acte de presentació d’aquest ball, que va ser recuperat després d’haver estat amagat al fons d’un calaix durant més de cent anys.
El ball, de tipologia hagiogràfica (“i, per tant, que relata la vida d’un sant patró o de la Mare de Déu”, va remarcar Navarro), s’incorpora així a una llarga llista de casos similars que inunden els pobles del Camp de Tarragona, amb una base en els antics misteris medievals: hi ha els exemples del ball del degollament de Sant Joan Baptista, a Rodonya; el de la Mare de Déu de la Candela, a Valls; el de l’Aparició, a Reus; el de Sant Abdó i Sant Senén, a Almoster, o el del Sant Crist, a Salomó, entre molts altres.
Generalment escrits per persones que no n’anotaven el nom i de datació gairebé desconeguda, tots ells —ara amb Santa Úrsula com a nova integrant de la llista— han estat transmesos oralment de generació en generació des que es van popularitzar entre els segles XIX i XX, per la qual cosa han corregut el risc de perdre’s o de caure en l’oblit permanent. “Que aquest s’hagi trobat és un miracle“, va destacar l’especialista.
El ball de la gloriosa Santa Úrsula, que ha estat digitalitzat per l’Agrupació Cultural el Milà i es pot adquirir per 3€ a partir d’una edició que n’ha fet l’entitat a través de l’adreça [email protected], presenta un rima irregular i interferències lèxiques i sintàctiques del català oral en els passatges escrits en castellà a causa de l’escàs nivell cultural de les primeres persones que el van representar fa dècades.
Unes característiques que, lluny de treure mèrit a l’obra trobada, reforcen la idea que, en paraules de Pere Navarro, va transmetre-hi la vila-secana Pineda Carmona, experta en aquesta tipologia de representacions teatrals: “Gràcies a balls com aquest es pot conèixer millor el passat, ja que són el reflex de la gent que ha conformat cada poble, de la seva identitat i de les seves carències”, va concloure.
