Durant els últims tres anys, el canvi de mans en la gestió de la causa oberta per beatificar Antoni Gaudí —d’una associació de laics a una entitat canònica— ha generat alguns estira-i-arronses, però “era necessari tant sí com no“, com observa José Manuel Almuzara (Nador, 1952), arquitecte de professió i un home que ha dedicat gairebé la meitat de la seva vida a defensar i promoure la conversió de Gaudí en sant. Ho continua fent, de fet, des que el juny del 1992 va entomar la presidència de l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí. Una acció feta en uns anys, però, en què des de l’Església “això no es veia com una cosa prioritària”. Trenta-dos anys després, assegura que “les coses han canviat“.
El recorregut perquè Antoni Gaudí sigui considerat venerable serà més ràpid aquest 2024?
Això esperem. Crec que el camí perquè sigui venerable és qüestió de poc temps. Com ja se sap, la positio super vita, virtutibus et fama sanctitatis [el “posicionament” sobre la causa que es va enviar al Dicasteri de les Causes dels Sants] va ser aprovada per consultors històrics el passat 7 de novembre. Aquell dia, vaig rebre personalment des d’aquest dicasteri la notícia d’aquesta aprovació i, arran d’això, estic segur que amb aquest nou vehicle que portarà la causa, conduït per l’arquebisbat de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família, es podrà donar una millor difusió de les virtuts del servent de Déu. En aquest moment, el procés es troba en mans d’una comissió de teòlegs, que està estudiant la positio. Després, hauria de passar per un tercer i últim pas, el del congrés ordinari de cardenals i bisbes.
Pot ser important el cardenal Joan Josep Omella en aquest darrer pas?
Sí, sí. Té molts càrrecs, però també és rellevant en aquest procés que Omella sigui un dels nou cardenals del C-9, tal com es coneix el Consell de Cardenals constituït pel papa Francesc, qui haurà de tenir, a priori, l’última paraula envers tot el que estem parlant sobre Antoní Gaudí. Això serà beneficiós. L’any 1992, no ho teníem tot tant de cara com en l’actualitat: de fet, aleshores es va demanar a l’Església de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família si volien fer-se càrrec del procés, però se’ns va respondre que no era el moment. Les persones canviem d’opinió, per sort, i ara tot és diferent.
Existeix un miracle que algunes fonts de l’entitat canònica han comentat. El coneixia?
Això sembla. Això no obstant, nosaltres, com a part actora que érem quan això es va començar a comentar, no en vam ser informats. Ara dependrà de l’Associació Canònica, tot plegat: l’haurà d’estudiar i presentar al nou relator general del procés (l’anterior, el pare caputxí Vincenzo Criscuolo, es va jubilar l’1 de gener de 2024) i a la nova persona postuladora —que substitueix la Dra. Silvia Correale—, l’elecció de la qual no vam conèixer fins que va ser pública. Parlant de miracles, un cop Antoni Gaudí sigui beatificat (no sabem si amb aquest miracle que comentem), en caldrà un altre per ser canonitzat. Si es demostra el miracle i es pot esperar fins al 2026 per fer-lo beat, coincidint amb el centenari de la seva mort, el procés acabaria de la millor manera possible.
El fet de no comptar amb gaires documents escrits per Gaudí ha pogut fer més llarg el procés?
No. No és pels escrits personals. Aquesta és la meva opinió. Des del primer moment en què es va constituir l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí, el 10 de juny de 1992, part actora del procés canònic de la causa de beatificació, el nostre objecte principal era assolir la beatificació de l’arquitecte Antoni Gaudí i, com a fi, la projecció dels seus vessants espirituals i artístics a través de l’organització de conferències, exposicions i publicacions, així com recollir testimonis de favors rebuts per la intercessió. La nostra missió era, i és, fer conèixer a l’arquitecte que amb la seva vida i la seva obra ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home.
Gaudí va ser molt més que l’arquitecte de la Sagrada Família, i això és el que també han remarcat, oi?
Més enllà del projecte de la basílica de la Sagrada Família, crec que és important descobrir la vida virtuosa de Gaudí, el treball, el tracte amb els seus col·laboradors, cuidant la família (pare i neboda), les seves pràctiques religioses per guanyar les batalles de la vida, la seva col·laboració en la Creació divina. Els seus estudis profunds per fer una arquitectura sostenible (és pioner de la biomimètica i reciclador) busquen la bellesa, la llum, la ventilació. Destaco el simbolisme en les obres civils, amb un amor especial a Maria, l’Eucaristia i la Creu. Tot plegat ho resumiria, segons el meu parer, en una paraula: la de la humilitat.
Creu que el papa Francesc té especial predilecció per la Sagrada Família i per Antoni Gaudí?
Les vegades que he pogut parlar amb el papa Francesc sempre m’ha mostrat interès per Gaudí. Una vegada em va parlar d’ell com un “gran místic”. Crec que aquest misticisme es potencia amb el projecte del col·legi de les Teresianes, un encàrrec que va rebre d’Enric d’Ossó, així com en el projecte dels grups escultòrics de la façana de la Passió, fet després de meditar la poesia de sant Joan de la Creu.
Com respondria a les persones que poden creure que Antoni Gaudí no es mereix ser beatificat?
Si no hi hagués un sant darrere d’Antoni Gaudí, l’Església ja hauria llençat la tovallola. No estem en aquest punt perquè Antoni Gaudí sigui un arquitecte genial: han calgut molts anys d’estudi per poder oferir una visió ferma i contrastada de tot el que s’ha pogut saber sobre la seva figura, també en clau religiosa. L’Església no ha construït el personatge, en aquest sentit, per beneficiar-se’n, d’Antoni Gaudí, ni pot agilitzar el procés a còpia de pressions de cap mena. Gaudí serà beatificat pels seus propis mèrits.