El pròxim diumenge, a la Catedral de Girona, fra Octavi Vilà no només passarà a ser el bisbe número 115 de la diòcesi de Girona: també trencarà amb cinquanta-dos anys des que algú nascut a les comarques de Tarragona no pren possessió per ocupar un càrrec com aquest en una diòcesi catalana. L’últim, a Urgell, va ser Joan Martí Alanis (1928-2009), nascut a El Milà i format al seminari de Tarragona.
“La història, però, podria haver estat diferent i, ara, per tant, s’hauria d’anar més enrere en el temps”, ha assegurat aquest dijous a la Universitat Rovira i Virgili el periodista Xavier Pete (Alcover, 1992) amb motiu de la seva participació en el primer Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals, organitzat per estudiants d’aquesta institució i la Coordinadora de Centre d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) del 17 al 19 d’abril. “Al principi s’hi va oposar i, fins i tot, va haver-s’ho de rumiar fent nit, tot sol, enmig d’un camp de vinyes de Nulles, a l’Alt Camp, tal com m’han dit algunes fonts que ho van saber”, ha detallat l’investigador de la vida i obra del bisbe Martí Alanis.
D’aquesta manera, Joan Martí Alanis va passar de viure en una masia típicament catalana —un edifici situat al Milà, a l’Alt Camp, de tres plantes, amb un soterrani fet servir de magatzem i rebost, i amb un ampli menjador—, a fer-ho al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, construït durant el segle XV, on disposava dels serveis domèstics d’una senyora de fer feines resident a la zona. Així és com es pot resumir el gir de cent vuitanta graus que va viure en ser enviat a liderar un dels territoris eclesiàstics més amplis de Catalunya i de més difícil orografia.
El robatori del Beatus de Liébana, un episodi del seu pontificat
“Joan Martí Alanis va dir que Andorra era com una rata en un estable de cavalls, arrupida en una de les seves cantonades només per no ser aixafada per les peülles dels dos cavalls —Espanya i França— que hi conviuen amb ella”, ha reconegut Pete tot recordant el testimoni d’una font pròxima a l’arquebisbe. De fet, com indica el periodista, moltes de les etapes que va viure Martí Alanis van ser similars a “autèntiques partides d’escacs que convenia jugar amb extrema precisió per no espifiar-la”.
Les seves posicions, sobretot com a primer líder democràtic d’Andorra en ser un dels pares de la seva Constitució, no van resultar del tot còmodes tenint en compte les grans responsabilitats que tenia a les mans. “Però ell destacava per resolucions sospesades i pràctiques”, ha dit el periodista, posant l’exemple del Beatus de Liébana, robat del Museu Diocesà d’Urgell durant el seu ministeri.
Sobre aquest punt, Pete ha recordat que durant una reunió sacerdotal de 1996, el bisbe es va assabentar del robatori del Beatus i, “sense gesticular”, va dir que “mai no hi havia hagut cap home al món que tingués una dona maca i no l’ensenyés”. “Després va prosseguir amb la trobada i un temps més tard, com se sap, la peça va aparèixer. Aquest és un exemple més de la clarividència original en la mirada de Joan Martí Alanis”, ha relatat l’investigador.
