Dilexit nos [Ens va estimar] és “una expressió de l’espiritualitat de Francesc” i “un document clau per entendre tot el pontificat“. Amb aquestes paraules descriu el jesuïta Antonio Spadaro, sotssecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació, la nova encíclica del papa Francesc sobre el Sagrat Cor de Jesús, publicada el passat 21 d’octubre.
En una recent entrevista als mitjans vaticans, Spadaro subratlla que amb aquesta carta el Papa demana al món que recuperi els seus valors fonamentals. L’exdirector de la revista Civiltà Cattolica creu que Francesc va decidir dedicar una encíclica al Sagrat Cor de Jesús mogut per la seva preocupació per una “una societat que està perdent el cor”.
“En un punt del text —assenyala el jesuïta— Francesc diu que ‘veure plorar àvies, sense que això sigui intolerable, és senyal d’un món sense cor’. Es refereix a les guerres, als soldats morts, al fet que el món ara mateix està dividit i té una gran ferida oberta. I això es deu a la insensibilitat, a la manca de voluntat de buscar una solució als problemes. Per tant, una societat que està perdent el cor necessita recordar els seus valors fonamentals”.
Segons el jesuïta italià, una altra de les raons que han mogut al Papa a escollir el tema és que les persones s’estan convertint en “esclaus dels engranatges del mercat, dels algoritmes, de l’eficiència, a banda i banda en lloc d’una dimensió més instintiva, absolutament lliure, sense frens”. “Hem perdut el centre unificador que dona sentit a allò que experimentem, és a dir, el cor. Per tant, aquesta crida de Francesc és profunda i respon a una necessitat del nostre temps”, adverteix Spadaro.
Un pecador salvat
En relació amb l’experiència espiritual del Papa, Spadaro detalla que, des de la primera entrevista que li va fer l’any 2013 per a Civiltà Cattolica, el pontífex “sempre es va definir com un pecador salvat per l’amor del Senyor“. “Ell dona prioritat a l’amor del Senyor. La conversió és el fruit d’aquest amor. Si no hi ha un contacte directe, la percepció de l’amor, un coneixement interior del Senyor per estimar-lo millor i seguir-lo, com deia sant Ignasi, no hi ha ni tan sols una veritable conversió”, descriu el jesuïta.
Preguntat per la dimensió social del magisteri del Papa, que, com alguns han dit, no es troba tan present en aquesta encíclica com en les anteriors, Spadaro afirma que l’ensenyament social de Francesc és “fruit directe de la seva espiritualitat” i “de l’espiritualitat del Cor de Crist”. “Francesc ho diu clarament: hem de tenir compassió per la terra ferida. Per això, en aquesta encíclica mostra Jesús allargant la mà i sanant. I d’alguna manera vincula el seu ensenyament anterior a aquesta imatge, perquè en els Germans tots els vincles fraternals són possibles perquè bevem, diu el Papa, de l’amor del Senyor”, conclou.
