Res d’ordinadors i només quatre hores (el dissabte) d’ús del mòbil a la setmana. Els estudiants de primer any al seminari de Kenrick-Glennon, als Estats Units, tenen mesures dràstiques en l’ús de mitjans digitals. Formen part d’una mena de teràpia per a la dexintoxicació digital després d’haver-se detectat, a nivell de tot el país, la urgència d’aquesta mesura. La causa, com de polaritzadors poden ser alguns dels continguts en línia relacionats amb el catolicisme, segons un informe publicat a America, la revista dels jesuïtes en aquesta nació nord-americana.
En aquest, però també en altres seminaris com el de Notre Dame, a Nova Orleans, “tots els seminaristes a l’etapa propedèutica assisteixen a assessorament i tenen teràpia a la seva disposició. El seu accés a les xarxes socials és limitat i passen gran part del seu temps fent treballs manuals als terrenys del seminari, llegint o estudiant i construint relacions entre ells”, assenyala la publicació esmentada, atès que s’ha detectat l’impacte que hi ha en ells per part d’influencers o controvertits psicòlegs. Allò que busquen els formadors i rectors d’aquests centres és “ensenyar els seminaristes a veure múltiples punts de vista sobre qüestions eclesiàstiques”.
En aquest sentit, America al·ludeix a un estudi de 2023 sobre sacerdots catòlics als Estats Units realitzat per “The Catholic Project“, sorgit des de la Universitat Catòlica d’Amèrica, el qual va posar en relleu que els sacerdots més joves s’identifiquen cada cop més amb una política i una tecnologia conservadores.
És evident que aquest problema no és tan sols del passat. A més, avui sembla que el perfil del seminarista nord-americà ha canviat, i no només per l’edat. Ara és més jove —té poc més de 20 anys—, i arriba al seminari amb estudis universitaris, en molts casos després d’haver adquirit una mica d’experiència laboral. A més, aquest no acostuma a sortir del planter de les parròquies, sinó de la seva experiència a la universitat o amb moviments laics. I és molt més immadur.
Els seminaristes, en l’actualitat, són víctimes del que els especialistes anomenen “l’educació llevaneu”, on els progenitors busquen eliminar els obstacles i tota mena d’incomoditats que els fills puguin trobar-se al seu camí, raó per la qual no es diferencien d’altres joves de la seva generació.
Per això —però també per altres motius—, als Estats Units, després de l’entrada en vigor el 2016 de la Ràtio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis, l’atenció psicològica és fonamental i inelubible. I què és el que es troben els terapeutes en contacte amb els candidats nord-americans al sacerdoci?
“Aquestes teràpies ajuden els seminaristes a resoldre situacions com ara les relacions familiars disfuncionals, les addiccions a la tecnologia (incloses les lluites amb la pornografia), o el control dels problemes amb autoritat, especialment en un ambient com el seminari, on els estudiants són avaluats constantment no només pel seu exercici acadèmic sinó també pel seu creixement personal”, assenyala la revista dels jesuïtes.
Per això, l’objectiu final d’aquestes teràpies és “preparar els capellans perquè puguin construir relacions sòlides i saludables amb els seus feligresos, perquè se sentin còmodes amb les seves pròpies històries i perquè aprenguin a escoltar els altres”. Tot això, afegeixen els especialistes consultats, “poden ser antídots contra els problemes de la polarització i el clericalisme”.
Article de José Lorenzo, publicat en col·laboració amb Religión Digital.
