Les primeres conseqüències arran de l’expulsió, a Nicaragua, de les Germanes de la Fraternitat Pobres de Jesucrist de Lleó, per part del règim de Daniel Ortega no s’han fet esperar: un centenar de persones sense sostre a les quals ajudaven les religioses fins al seu segrest s’enfronten ara a una situació de fam difícilment superable sense el suport que portaven a terme aquestes religioses, tal com ho ha anunciat el portal Crux Now.
Després que l’advocada Martha Molina, exiliada als Estats Units, denunciés la setmana passada aquest cas a través de les seves xarxes socials, ella mateixa ha reconegut en unes declaracions recollides per aquest mitjà que “desenes de persones acostumaven a rebre cada dia àpats calents per part d’aquestes religioses [que es van veure obligades, arran d’aquest incident, a sortir del país en contra de la seva voluntat] i ara no poden trobar ajuda enlloc”. En aquest sentit, Molina es refereix a persones que viuen en parcs i espais propers a l’hospital d’aquesta ciutat —en alguns casos, drogodependents i amb afeccions psiquiàtriques.
En relació amb aquesta situació que es viu a Nicaragua, el bisbe brasiler Pedro Luiz Stringhini de Mogi das Cruzes, la diòcesi a la qual està vinculada oficialment la fraternitat, va repudiar, en unes declaracions recollides per Crux Now, aquesta persecució que està patint l’Església per la dictadura de Nicaragua. De fet, segons va apuntar Molina, els membres d’aquesta fraternitat “no promovien cap activisme polític i mai no havien criticat la dictadura de Nicaragua; no obstant això, es van veure afectats pel règim”, va dir.
El bisbe Rolando Álvarez, de nou a la presó
Per la seva part, el bisbe Rolando Álvarez va ser enviat de nou a la presó després de participar en les negociacions que es van celebrar entre el govern sandinista i un enviat del Vaticà. En aquest sentit, fonts diplomàtiques i eclesials van exposar que Álvarez va rebutjar les condicions oferides durant aquesta trobada per sortir del país i ser enviat a Roma.
Monsenyor Rolando Álvarez va expressar que no marxarà de Nicaragua perquè no ha comès cap delicte i va reclamar, en aquest sentit, el seu alliberament incondicional, juntament amb el de la resta de sacerdots empresonats i condemnats pel règim que pateix Nicaragua. També va demanar descongelar els comptes bancaris de les diòcesis i parròquies del país, així com el cessament de la persecució religiosa; unes propostes que van ser, posteriorment, rebutjades per la dictadura imposada al país.
