Fa pocs dies, un dels usuaris que aquests últims anys ha pogut compartir sostre amb les sis germanes de la Consolació que gestionen la Casa Misericòrdia de Reus, al carrer de l’Hospital de la capital del Baix Camp, deia a la directora d’aquest centre, Teresa Maria Masdeu (Reus, 1954), que encara no podia sortir perquè la seva única família era allà dins. La seva reacció és, de fet, una resposta habitual que té la desena de persones sense llar —i sense recursos per poder-ne tenir— que acostuma a passar cada any per aquest emplaçament, que el 2023 va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari sent “l’únic equipament que acull persones per un termini de temps llarg a les comarques de Tarragona”, com afirma Masdeu.
Aquest dijous 30 de maig, Masdeu serà l’encarregada de cloure el cicle “Espiritualitat, Pau i Compromís Social” que durant tot aquest mes ha organitzat el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Reus (GDI)-AUDIR a la Biblioteca Central Xavier Amorós d’aquesta ciutat. Ho farà a les 18:30 hores, i, en la seva intervenció, tindrà la intenció de manifestar “la gran tasca social” que desenvolupa el centre que dirigeix des de fa poc més de cinc anys. “Des que hem complert un quart de segle i ho hem celebrat, ens hem donat a conèixer més i hem rebut una quantitat de donacions molt elevada per continuar treballant”, remarca aquesta religiosa abans de considerar que, per a Reus, “la Casa Misericòrdia és un orgull“.
Vint-i-cinc anys després d’haver-se fundat, les Germanes de la Consolació continuen les petjades de la Mare Molas, la seva fundadora, que va viure pendent dels pobres i desafavorits, i de la qual són hereves. Teresa Maria Masdeu és conscient de la tasca “necessària i agraïda” de la Casa Misericòrdia, un espai on no només s’ofereix acollida personalitzada, atenció, escolta i acompanyament, sinó que celebra eucaristies i diverses formacions litúrgiques durant tot l’any “perquè tots els nostres usuaris puguin tenir una concepció de la religió ben arrelada i desperta”.
Aquest edifici compta amb recepció, bugaderia, un despatx i una sala d’estar. També hi ha un menjador i una cuina, així com diverses habitacions, a la part superior, una terrassa i una capella. En total, sis treballadors es complementen amb la tasca desenvolupada per les germanes i una persona voluntària, entre les quals es promou l’autonomia d’aquelles persones que en són usuàries.
