El passat diumenge 2 de març, en el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona, feministes catòliques d’arreu del món van sortir al carrer per sisè any consecutiu per denunciar la discriminació i la invisibilització que pateixen les dones a l’Església catòlica i reclamar una institució igualitària i inclusiva.
Sota el lema ‘Catòliques i feministes per una Església en igualtat’, a Espanya la protesta va ser coordinada per Revolta de Dones en l’Església i es va celebrar simultàniament en una trentena de ciutats, entre elles Barcelona, per demanar “l’accés de les dones al diaconat i al presbiterat, la fi del llenguatge patriarcal en la litúrgia i els textos eclesiàstics”.
Entre les manifestants catalanes hi havia Maria Mercader (Malgrat de Mar, 1989), una de les portaveus del col·lectiu de dones Alcem la veu, que tot i no trobar-se aquell dia a la capital catalana, va poder participar de l’acte reivindicatiu a Donosti, on passava el cap de setmana.
Graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Ciències Religioses per l’ISCREB, Mercader va sentir parlar per primer cop d’Alcem la veu quan vivia a Menorca. “Tenia una amiga que hi feia de catequista i quan es va casar amb la seva xicota, el bisbat li va impedir continuar exercint. Després d’allò, va iniciar el moviment a l’illa”, apunta Mercader
Un temps després, en plena crisi pandèmica, Mercader va instal·lar-se a Barcelona, on ara és responsable d’identitat i pastoral a la Fundació Pere Tarrés, i va començar a participar activament amb Alcem la veu assistint a formacions i ajudant a donar impuls a noves iniciatives dins del moviment, que aplega a Catalunya 200 simpatitzants al grup de difusió, 60 dones actives en comissions i assemblees de totes les edats i gairebé un miler de signatures al manifest del lloc web.
Un aspecte que destaca en relació amb Alcem la veu és la notable participació en el moviment de religioses de diferents congregacions, així com de dones amb una sòlida formació i trajectòria teològica i espiritual. “Aquest perfil de dona, confereix prestigi al moviment”, sentencia.
Un espai de reivindicacions compartides
Per a Maria Mercader, formar part d’aquest col·lectiu significa sentir-se acompanyada al voltant d’un “espai de lluita compartida” que permet “matenir una mirada esperançadora vers l’Església”. Després d’haver viscut sempre en “entorns familiars i educatius oberts”, al llarg de la seva vida com a “cristiana de base” ha experimentat sovint la contradicció de formar part d’una Església “poc inclusiva i recelosa” vers els canvis que es produeixen en la societat. “Per això —assenyala— formar part d’un grup amb ganes de promoure transformacions i amb qui comparteixo la forma d’entendre l’Evangeli encaixa perfectament amb les meves inquietuds”.
Mercader sosté que la mirada feminista i catòlica està lligada amb el discurs original del cristianisme. “Al marge de la doctrina de l’Església, que ha anat evolucionat amb els segles, l’evangeli és la font inicial i ens parla d’un cristianisme senzill que va a l’essencial. Per això crec que el missatge de Jesús, des de la mirada actual, és feminista, ja que no jutja ni etiqueta la persona, sinó que l’accepta i l’estima incondicionalment”.
Fins que la igualtat esdevingui costum
La revolta global de dones a l’Església demana el reconeixement de la tasca indispensable de les dones en les comunitats cristianes, però malgrat que són elles les que participen més activament del voluntariat cristià, en la catequesi, en l’acció social i pastoral, continuen excloses dels espais de presa de decisions.
Advertint que la mobilització continuarà “fins que la igualtat en l’Església esdevingui un costum”, les feministes catòliques demanen “l’accés de les dones al diaconat i al presbiterat, la fi del llenguatge patriarcal en la litúrgia i els textos eclesiàstics, així com el reconeixement de la seva tasca indispensable en la comunitat cristiana”.
“Aquest posicionament reflecteix les inquietuds de moltes persones dins l’Església que no estan d’acord amb el discurs oficial”, reconeix Maria Mercader, conscient que es tracta d’unes reivindicacions que poden avançar amb més o menys èxit en el teixit parroquial en funció del tarannà dels rectors, que no en tots els casos accepten incloure els laics i les dones en espais on es prenen decisions.
Els avenços del Sínode
En aquest context, Mercader creu que el Sínode sobre la sinodalitat ha ajudat a entendre que des de dins l’Església mateixa es vol avançar cap a una mirada més oberta i inclusiva. “Els canvis a gran escala dins la institució són lents, però crec que en les petites coses que passen en certes parròquies o comunitats cristianes en relació no només amb les dones, sinó també amb membres del col·lectiu LGTBI, que malgrat haver-se sentit apartats, continuen formant part de la vida cristiana”, diu.
En el marc d’aquesta nova commemoració del 8M, i amb un Papa que aposta clarament per “desmasculinitzar l’Església” situant cada cop més dones en espais de responsabilitat, des d’Alcem la veu es veuen aquests avenços amb satisfacció i, alhora, cautelós optimisme. “És important el procés que ha iniciat el papa Francesc, que ha fet passos notables. Ho aplaudim, però no volem que quedi com una cosa simbòlica sinó que es mantingui en el futur”, conclou Mercader.
