El Dia Mundial de la Ràdio, celebrat el passat 13 de febrer, va deixar una bona notícia per al Bisbat de Lleida amb el retorn de la seva ràdio diocesana. L’equip de comunicació de la diòcesi, format pel delegat de mitjans, Jordi Capdevila, i el periodista Jordi Guardiola, s’amplia amb la incorporació de la periodista Maria Marquès després d’un parèntesi temporal produït arran de la mort inesperada, el maig del 2022, de l’anterior responsable de premsa de la diòcesi lleidatana, Miguel Àngel Martín. Aquest mes han iniciat els primers enregistraments, entre els quals destaquen les glosses del bisbe Salvador Giménez.
Com s’ha gestat aquest rellançament de la ràdio del Bisbat?
Des de la delegació de Mitjans de Comunicació del Bisbat tenim clar que per complir amb la nostra missió d’explicar l’activitat i la vida de la diòcesi al major nombre de persones possibles, hem d’utilitzar també el major nombre possible de mitjans. La ràdio n’és un, i probablement sigui —entre els mitjans clàssics— el que millor s’adapta al context d’immediatesa que ens imposen les xarxes socials, on també estem presents. Des de fa anys, al Palau Episcopal es va muntar un petit estudi de ràdio des d’on es va començar a produir el programa De bat a bat, que es publicava setmanalment a la web i que emetien algunes emissores locals. Es feia un pòdcast abans fins i tot que aquesta paraula s’hagués popularitzat. Per diferents motius, el principal dels quals va ser la mort de l’anterior delegat de mitjans, Miquel Àngel Martín, es va deixar de fer el programa, que ara es vol recuperar amb energies i idees renovades.
Quin tipus de continguts es podran sentir i per quins canals?
En primer lloc, volem mirar de ser fidels a la idea del De bat a bat original. Sabem que hi havia molta gent que n’estava pendent i volem reconnectar amb ells. Però al mateix temps també ens interessa donar-li un aire nou per atreure nou públic, pensant especialment en els més joves. Intentarem que pel programa hi passi tothom que tingui alguna cosa a dir, no només sobre temes d’Església, sinó d’allò que interessa a la nostra societat. Hi haurà notícies de la diòcesi, entrevistes, tertúlies en què voldrem escoltar els joves, notes culturals i la glossa setmanal del bisbe Salvador.
Ja hi ha algun tipus d’acord amb emissores locals diocesanes perquè s’avinguin a emetre els vostres programes?
Inicialment, com que estem a mitja temporada de les programacions de les ràdios convencionals, el programa es podrà trobar al web del bisbat, i amb enllaços a les diferents xarxes socials. Serà a partir del mes de setembre quan esperem que pugui ser emès en algunes de les emissores que ja el programaven en l’anterior etapa.
Quins són els reptes en aquesta nova fase?
El principal repte és fer-nos presents. Més del que ja ho som amb els canals actuals: el Full Dominical, el web, les xarxes socials… Explicar què fem, però al mateix temps tenir un espai d’escolta sobre què interessa i què preocupa a la gent. I, en la mesura del possible, fer-ho amb un producte de qualitat, que resulti atractiu per als oients. És per això que, després de l’aturada del projecte ara fa gairebé dos anys, hem volgut renovar els equips tècnics, actualitzar els softwares i intentar fer un pas endavant perquè quan tornem, ho fem de la millor manera possible.
Què diu el bisbe Salvador, sobre aquest projecte?
N’és un dels principals promotors. Com a bisbe delegat que coordina les diferents delegacions diocesanes de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), sempre està molt pendent de l’actualitat i de quina és la millor manera d’arribar a la gent. En aquest sentit, ha estat un afany personal seu poder dotar el departament de comunicació del bisbat dels recursos tecnològics i humans necessaris per poder reprendre l’activitat de la ràdio i per poder fer bé la feina de comunicació del dia a dia.
Per últim, quina és la petjada que va deixar l’anterior delegat, Miquel Àngel Martín, mort prematurament al 2022?
El Miquel Àngel va deixar una petjada profunda i inesborrable. Per davant de ser un gran professional en el camp de la comunicació era, sobretot, una bona persona que no tenia mai un no per a ningú. La seva pèrdua va ser un autèntic daltabaix en el terreny emocional, tothom l’estimava; però també pel buit que va deixar d’un dia per l’altre i que els que tenim la responsabilitat de succeir-lo mirem d’omplir tenint-lo sempre com a referent.
