La Declaració d’Istiqlal signada el passat 5 de setembre a Jakarta pel papa Francesc i per Nasaruddin Umar, gran imam de la Mesquita Istiqlal, representa el més alt grau de col·laboració interreligiosa a escala global. El tractat posa en relleu la necessitat urgent de treballar conjuntament davant de dos dels desafiaments més grans que enfronta el món actual: la deshumanització creixent i la crisi ambiental que amenaça el planeta Terra. Aquestes preocupacions són abordades, en aquest text, des d’una perspectiva de fe amb l’objectiu de promoure valors compartits de dignitat humana i cura del medi ambient.
Text íntegre de la Declaració d’Istiqlal
- El fenomen global de la deshumanització es caracteritza especialment per la violència i els conflictes generalitzats, que sovint condueixen a un nombre alarmant de víctimes. És particularment preocupant que la religió sigui sovint instrumentalitzada en aquest sentit, causant patiment a molts, especialment dones, nens i gent gran. El paper de la religió, però, hauria d’incloure la promoció i la salvaguarda de la dignitat de cada vida humana.
- L’explotació humana de la creació, la nostra llar comuna, ha contribuït al canvi climàtic, provocant diverses conseqüències destructives com desastres naturals, escalfament global i patrons meteorològics imprevisibles. Aquesta crisi ambiental en curs s’ha convertit en un obstacle per a la convivència harmoniosa dels pobles.
En resposta a aquestes dues crisis, guiats per les nostres respectives ensenyances religioses i reconeixent la contribució del principi filosòfic d’Indonèsia, el “Pancasila“, nosaltres, juntament amb altres líders religiosos presents, fem la següent crida:
Els líders religiosos, en particular, inspirats en les seves respectives narratives i tradicions espirituals, haurien de cooperar en la resposta a les crisis esmentades, identificant-ne les causes i prenent les accions apropiades.
Els valors compartits per les nostres tradicions religioses haurien de ser efectivament promoguts per derrotar la cultura de violència i indiferència que afecta el nostre món. En efecte, els valors religiosos haurien de ser dirigits cap a la promoció d’una cultura de respecte, dignitat, compassió, reconciliació i solidaritat fraternal per superar tant la deshumanització com la destrucció ambiental.
Atès que hi ha una única família humana global, el diàleg interreligiós hauria de ser reconegut com un instrument eficaç per resoldre conflictes locals, regionals i internacionals, especialment aquells incitats per l’abús de la religió. A més, les nostres creences religioses i rituals tenen una capacitat particular per parlar al cor humà i així fomentar un respecte més profund per la dignitat humana.
Reconeixent que un entorn de vida saludable, pacífic i harmoniós és vital per convertir-nos en veritables servidors de Déu i custodis de la creació, fem una crida sincera a totes les persones de bona voluntat perquè prenguin mesures decisives per mantenir la integritat del medi natural i els seus recursos, ja que els hem heretat de generacions passades i esperem transmetre’ls als nostres fills i néts.
En conclusió, la Declaració d’Istiqlal és un manifest que apel·la a la responsabilitat col·lectiva de les comunitats religioses i de totes les persones de bona voluntat per combatre la violència i la destrucció ambiental. Mitjançant el diàleg interreligiós i l’acció comuna, es convida a la societat a fomentar una cultura de pau, reconciliació i respecte mutu, tant entre les persones com envers el planeta. Així, s’aspira a un futur més harmoniós i sostenible per a les generacions presents i futures.
