“La ciutat dels invisibles. Incidència política des dels més vulnerables“. Amb aquest títol, es va presentar el passat dijous una taula rodona que va agrupar, a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona, veus que representen posicions tan diverses com les de representants polítics, eclesiàstics i d’entitats d’ajuda social amb presència a totes les diòcesis catalanes. Moderada per mossèn Peio Sánchez, la taula es proposava escalfar motors al voltant de les competències en matèria de drets socials que són pròpies d’alguns dels partits polítics que concorreran a les pròximes eleccions generals al Congrés dels Diputats, previstes per al pròxim 23 de juliol.
L’acte es va iniciar amb la presentació del testimoni del Marcelo, un jove voluntari de l’Hospital de Campanya d’aquesta institució i resident en una de les seves llars d’acollida, que va reflectir, en primera persona, el seu contacte amb la recepció d’unes polítiques socials que li han permès viure, a Catalunya, “amb més justícia i equitat“, a pesar dels obstacles que han dificultat una integració total en casos com el seu: “Se m’ha acusat de migrar per treure la feina a la gent que és d’aquí, i no és cert”, va reclamar.
Acte seguit, Maria Bramona, representant de l’Observatori de la Realitat de Càritas a la capital catalana, va incidir en la funcionalitat de la seva entitat quant a les idees que suggereix constantment a tots els grups polítics amb representació parlamentària “perquè construeixin el regne de Déu a la Terra”. Unes reclamacions que Bramona va voler transformar en xifres, com ara en assumptes relacionats amb el dret de l’habitatge: “A Barcelona, el 30% de la població llogatera es troba en risc d’exclusió residencial i, a més, quatre de cada deu mudances que es fan venen generades per desnonaments“, va alertar.
Kènia Dòmenec, candidata d’Esquerra Republicana, va voler posar en relleu, per la seva banda, que, en societats com la catalana i l’espanyola, ningú no dubti de l’eficàcia del sistema sanitari ni de l’educatiu, “però, en el cas d’aquell que s’ocupa dels drets socials, es generi una situació de distanciament general provocada per una estigmatització social“, va puntualitzar. Posteriorment, Domènec va qüestionar la necessitat de continuar mantenint oberts Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), com el de la Zona Franca de Barcelona, “on s’empresonen persones que són, fins i tot, menors d’edat i que tan sols arriben a casa nostra cercant noves oportunitats“. A més, pel que fa a la distribució territorial de les més vulnerables, la republicana va esmentar que “caldria empadronar-les en altres municipis que no fossin sempre el de Barcelona”.
Una de les qüestions que més petjada van tenir en els discursos de tots els participants va ser la del dret a una alimentació digna i constant. En paraules de Josep Pagès, candidat de Junts per Catalunya, “aquest dret és previ a l’existència i la posada en funcionament de qualsevol altre dret humà“, va insistir. “El dret a l’alimentació hauria de ser més que un dret”. Una consideració que va obrir, enmig d’una bateria constant de propostes envers les possibles actuacions que es puguin emprendre des del poder executiu, el debat envers la diferenciació entre “els nostres i els altres“, referit a la separació subjectiva entre autòctons i migrants, i que va portar al pare Enric Canet, membre del Casal dels Infants de Barcelona, a reclamar-ne l’eliminació en el vocabulari social i polític.
“Cal una política de llums llargues per poder afrontar no només el que passa aquí, sinó l’emergència que succeeix internacionalment”, va dir Peio Sánchez entre una intervenció i l’altra, que no es va estar de defensar les atencions que necessiten també els migrants que, considerats com “els últims a arribar“, fan més voluminosa la llarga cua de sol·licitants d’ajuda de tota mena, des d’administrativa fins a laboral passant per l’opció de tenir el dret de votar el dia 23 de juliol. “Si un futbolista que arriba, carregat de diners, pot empadronar-se aquí fàcilment poc temps després d’arribar, ¿per què no ho ha de poder fer qualsevol altre estranger?”, es va preguntar, en aquest sentit, Sònia Guerra, del Partit dels Socialistes de Catalunya, qui va ser l’última a agafar el micròfon i participar en aquesta taula rodona.
