Des que es va constituir el 1981 per iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola per donar cobertura en matèria d’assegurances al conjunt de l’Església espanyola, UMAS s’ha consolidat com la mútua asseguradora de referència per a entitats religioses i d’àmbit social en un camí de confiança creixent i acompanyament personalitzat, però en què no han faltat situacions d’índole menys agradable, com ara l’explosió, el 2021, a l’edifici parroquial de l’església de la Mare de Déu de la Paloma de Madrid, que va segar la vida de quatre persones i va deixar a deu malferides més.
Va ser un moment, però, en què la correcció pel que fa a la resposta donada, enmig d’un context marcat per la pandèmia i la borrasca Filomena, va demostrar amb escreix que “la infraestructura adoptada va ser bona” des del primer minut, com recordava aquest dijous Ramón Echagüe, director de Relacions Internacionals, en una nova sessió dels Dijous de Religió Digital, en què no van faltar altres responsables de la companyia com Anastasio Gómez, conseller delegat; Eduardo Basagoiti, director general, i Silvana García, directora de Sinistres, tots ells moderats per Jesús Bastante. Un debat patrocinat per Institucions Religioses del Banc Sabadell amb la col·laboració tècnica de Catòlics en Xarxa i el suport de Flama.
Amb els seus prop de cent treballadors i agents, i amb vocació de servei contrastada (aportant la possibilitat als seus clients de convertir-se, a més, en propietaris de la marca), aquesta companyia celebrarà la seva Assemblea general de Mutualistes al Col·legi Mares Concepcionistes de Madrid el pròxim 25 de juny, i, amb això a l’horitzó més proper, els participants en el debat van repassar succintament reflexions que, per tòpiques que semblin, continuen tenint una ressonància en la manera de procedir: “Hi ha desenes de companyies que voldran protegir una catedral [pel caramel als llavis que representa], però no una ermita al mig del camp, a la qual nosaltres sí que volem al nostre costat”, comparava Gómez la realitat que ofereix UMAS, feta per i per a l’Església, respecte a la resta de mútues amb què ha de competir al seu mercat.
Altres aportacions com la possibilitat de comptar amb un tracte proper i allunyat dels calls centers (“és el que més valoren, per exemple, monges espanyoles”, reconeixia García), o l’aposta clara per assegurar sacerdots, religiosos o consagrats majors d’una determinada edat han acabat per obrir les portes a UMAS a una relació empastada amb els seus clients i amb un futur creixent al si de l’Església a Espanya. Sense deixar de banda el seu vincle amb els missioners, als quals, per trobar-se en situacions menys còmodes per viure en entorns més hostils, se’ls tanquen més portes: “Estimem a tots els nostres mutualistes”, es va repetir diverses vegades en el debat.
La gestió meditada i professional dels incidents amb què ha bregat UMAS durant tots aquests anys ha donat peu a situacions d’allò més dispars, des del trencament de canonades d’aigua fins a haver de prendre decisions concretes pel que fa a peritar casulles o sagraris, amb més pes sentimental, litúrgic i econòmic. “Cal actuar amb la ment freda —explicava, amb 35 anys de treball en aquesta organització empresarial a l’esquena, Ramón Echagüe— i decidir què és el que més convé fer en cada moment pel que fa a preservar obres d’art que també poden ser víctimes de sinistres”.
Tot plegat forma part d’un “treball en cadena” que, com deia Basagoiti, se suma a una vocació i a un treball en equip que tenen per actuar amb agilitat i encert. A més, amb una mentalitat d’inversió econòmica disposada a cenyir-se als criteris de l‟Església. Una acció que vol continuar desenvolupant-se, cada vegada, en més diòcesi, així com en el món del tercer sector, com van assumir els representants d’UMAS, una companyia que veu arribar el mig segle de la seva vida coneixent bé els perímetres del terreny de l’evangelització.
