El papa Francesc ha donat instruccions al cardenal Matteo Zuppi perquè porti a terme “una missió destinada a iniciar camins de pau a Ucraïna“. Així ho ha explicat Matteo Bruni, director de l’oficina de premsa del Vaticà, a través d’un breu comunicat publicat el dissabte 20 de maig. “El calendari de la missió, així com les seves modalitats, s’estan estudiant actualment”, ha afegit Bruni.
Arquebisbe de Bolònia i president de la Conferència Episcopal d’Itàlia, l’any 2017 Zuppi va donar fe del desarmament del grup terrorista ETA, esdevé així l’emissari del Papa per intentar alleujar les tensions entre Rússia i Ucraïna després que en les darreres setmanes nombrosos mitjans hagin especulat sobre la possibilitat d’una mediació de la Santa Seu en el conflicte.
La notícia arriba poc després que el Papa reconegués que hi havia “una missió en marxa” en relació amb Ucraïna, i quan estan a punt de complir-se quinze mesos des de la invasió militar ordenada per Vladímir Putin, iniciada el 24 de febrer de 2022. La reacció del Papa i de la Santa Seu a aquella ofensiva no es va fer esperar, i des d’aquell dia fins avui, la xarxa diplomàtica vaticana ha treballat a ple rendiment per intentar buscar una solució dialogada al conflicte.
Vint-i-quatre hores després de l’entrada dels tancs de l’exèrcit rus en territori ucraïnès, Bergoglio va trencar tots els protocols es va presentar per sorpresa a l’Ambaixada de Rússia davant la Santa Seu per mostrar la seva “preocupació per la guerra” i exigir “el cessament immediat de l’operació militar”. La prescripció mèdica de fer repòs per mitigar el mal de genoll que patia des de feia setmanes no va dissuadir el Papa d’acostar-se a la delegació russa el seu compromís per fer tot el possible per aturar el conflicte.
Des d’aquell 25 de febrer, Bergoglio, fent valer la seva autoritat moral, ha aprofitat totes les seves homilies i aparicions públiques per clamar contra allò que considera una “massacre insensata” i reivindicar el diàleg i la negociació com a única via legítima per fer callar les armes. No en va, han estat més de cent les vegades que s’ha referit a la martiritzada Ucraïna.
Una mediació difícil
Amb presència a 183 països i 17 organitzacions internacionals, la xarxa diplomàtica de la Santa Seu, a través de la Secretaria d’Estat, ha protagonitzat al llarg de la història recent un paper clau en la configuració de les relacions internacionals. I si a l’inici del conflicte entre Rússia i Ucraïna molts donaven per fet que la mediació vaticana arribaria més d’hora que tard, la complexitat del conflicte ha posat de manifest les dificultats d’aquesta eventual intervenció.
En aquest sentit, el primer que cal remarcar és que les dues condicions imposades per la Santa Seu per a una hipotètica mediació són estrictes. La primera, que les dues parts la sol·licitin; i la segona, i més important, que es comprometin a acceptar i aplicar les conclusions de la mediació. I fins ara, no s’han donat cap d’aquestes dues premisses.
També s’ha de tenir en compte que en processos d’aquest tipus tenen lloc moltíssimes iniciatives, però això no vol dir que funcionin totes. Com no va funcionar, per exemple, l’intent inicial per part del papa Francesc d’apropar-se al patriarca Ciril, cap de l’Església ortodoxa de Rússia, per tal que aquest pogués instar Putin a aturar la guerra. Lluny d’això, Ciril, suport espiritual del president rus, ha mostrat una inequívoca adhesió al mandatari, fins al punt d’arribar a declarar que “sacrificar la vida” a la guerra contra Ucraïna “esborra els pecats”.
Per la banda ucraïnesa, el posicionament actual deixa poc espai a l’esperança d’un acord pacífic. Ho va deixar clar Volodímir Zelenski, que després de visitar al Papa al Vaticà el passat 13 de maig, va tancar la porta a una possible mediació de la Santa Seu. “Amb tot el respecte per Sa Santedat, no necessitem mediadors entre Ucraïna i l’agressor“, ja que “Rússia bloquejaria qualsevol intent de solució dialogada”, va dir el president ucraïnès al programa Porta a porta, de la RAI, després de la seva esperada trobada amb Bergoglio.
Zelenski va manifestar que se sentia honorat per la rebuda del papa Francesc i va assegurar també estar “interessat a involucrar el Vaticà” en una hipotètica “fórmula de pau”. No obstant això, va descartar el camí de diàleg plantejat pel Papa, assenyalat que la solució per a Ucraïna passa per una “contraofensiva”.
No en va, el líder ucraïnès havia aterrat a Roma hores abans per agrair a la presidenta del Consell de Ministres, Giorgia Meloni, l’enviament d’armes al front de guerra i per demanar que mantingui la seva ajuda. A més de la seva visita a la capital italiana, Zelenski ha volat durant les darreres setmanes fins a Londres, Berlín i París amb idèntics objectius.
La “victòria diplomàtica” de Zelenski
D’altra banda, durant el darrer cap de setmana, Zelenski s’ha reunit amb una quarantena de líders mundials en dos viatges a Aràbia Saudí i al Japó, per participar en la cimera de la Lliga àrab i a la del G7, respectivament. Aquestes trobades han sigut vistes com una victòria diplomàtica del president ucraïnès davant d’un Putin cada cop més arraconat i un exèrcit rus que continua perpetrant atacs aeris massius sobre Ucraïna. El darrer va tenir lloc a mitjan maig, coincidint amb la visita a Ucraïna de Li Hui, representat de la Xina per intentar trobar una solució política al conflicte.
En un context de conflicte tan complex com l’actual, l’objecte de les negociacions que pot dur a terme el Vaticà o qualsevol altre actor no aspira a aconseguir la pau immediata. Es tracta, segons alguns analistes, de dur a terme més aviat una tasca diplomàtica de segon nivell que intenta propiciar l’obertura de corredors humanitaris o la trobada entre persones rellevants dels dos bàndols. Sigui com sigui, ha diversos nivells d’actuació davant d’aquesta guerra i la Santa Seu els està explorant tots en la mesura que la situació ho permet.
Està per veure encara el recorregut que pot tenir la missió encarregada a Matteo Zupi. No en va, l’actual president de la Conferència Episcopal Italiana ha col·laborat en diversos procesos internacionals de pau. El més recordat, el que es va firmar a Roma l’any 1992 amb la mediació de l’Església i la comunitat de Sant Egidi i que va posar fi 17 anys de guerra a Moçambic.
Aquest delicat encàrrec demostra, per una banda, la confiança dipositada pel papa argentí en el purpurat italià. I per l’altra, que el pontífex i la Santa Seu seguiran fent tot el que estigu a les seves mans per posar fi a aquesta guerra insensata i absurda.
