En un col·legi d’advocats, en una habitació de matrimoni, en una església o en qualsevol altra part del món, el 13 de març de fa dotze anys l’anunci de l’elecció del cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio com a pontífex i bisbe de Roma va il·lusionar a milions de persones, esperançades amb un personatge que, a molts, els va canviar la vida.
Quatre d’ells van ser, com van testimoniar en una nova edició del webinar de Religión Digital, aquest dijous 13 de març, Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina, i una de les primeres dones a ocupar llocs de responsabilitat en la cúria vaticana; Juan Carlos Cruz, víctima d’abusos a Xile i membre de la comissió antipederàstia de la Santa Seu; la religiosa tucumana Lucía Caram; i el capellà de la presó de Navalcarnero, Javier Sánchez, moderats per Jesús Bastante.
Qui durant aquests últims anys s’ha convertit en un “dic moral” en un món mancat de líders globals, com el va presentar el moderador del debat, va tornar a ser definit en profunditat per quatre veus que han pogut entaular les seves particulars relacions d’amistat i professionalitat amb el bisbe de Roma des de múltiples espais, però sobretot des del Vaticà.
I és en aquest racó del món on Francesc ha rebut fins avui dia, en l’inici del seu tretzè any com a Papa, els seus convidats, amics i col·laboradors “sense rellotges i disposat a escoltar”, com van coincidir a assenyalar tots els participants en aquest diàleg virtual, que va comptar amb el patrocini d’Institucions Religioses del Banc Sabadell, amb el suport de l’Agència Flama i la col·laboració tècnica de Catòlics en Xarxa.
Però també desenvolupant una faceta gestual que Javier Sánchez va admetre que havia percebut ja en els seus inicis, després d’un moment de ruptura forta en què l’Església semblava “a punt de naufragar” després de la renúncia de Benet XVI. “Aquest caràcter —definia el sacerdot—, que em semblava una cosa exagerada en un primer moment, l’ha fet capaç de construir una Església diferent, aquella basada en l’Església de Jesús”.
Un Papa que domina un joc basat en el llenguatge dels símbols
Es tracta d’un canvi que, per a Cuda, que compartia amb els altres participants la capacitat de no caure en idolatries innecessàries cap a la figura de Francesc, “pot veure’s en la mesura del que resulti d’una Església cridada a estar en sortida”. “En el seu pontificat, no ha interromput les regles, però amb ell ha anat canviant el joc que s’aboca en els llenguatges diplomàtics, com és la capacitat de ser altament simbòlic”, va afegir qui, cada vegada que ha visitat personalment a qui va signar el seu títol de teologia com a màxim representant universitari a l’Argentina, ha notat la proximitat de Francesc: “Ara l’està demostrant des del Gemelli, trucant per telèfon a la Franja de Gaza, sense deixar d’usar aquest llenguatge”.
Des del canvi “de 180 graus” que va suposar per a la vida d’un Juan Carlos Cruz que va veure en Francesc una llum per a afrontar els problemes del seu passat fins a l’atenció incessant de l’argentí envers tot el que succeeix a Ucraïna a través dels ulls de Lucía Caram, l’intercanvi d’impressions que va sobrevolar en aquest seminari web va revelar que “ens demana ser missatgers de la pau ajudant”. Un treball, no obstant això, que ha de fer-se “escoltant-lo millor”, va recomanar Emilce Cuda, que va parlar de les aptituds del pontífex per a atendre els dubtes i les reflexions del públic juvenil amb el qual tracta.
Amb aquests dotze anys a l’esquena, Francesc ha entrat a l’Hospital Policlínic Gemelli de Roma des del passat 14 de febrer sent capaç, no obstant això, de no crear absència: “Tots els textos parlen d’ell, el món està atent a cada novetat relacionada amb ell, i aquesta identitat es té si hi ha reconeixement”, va afegir Cuda, per a qui l’argentí, “el líder legítim”, continuarà, després del seu ingrés hospitalari, regalant rosaris a les persones que es reuneixin amb ell.
