En el multitudinari funeral que es va celebrar aquest passat dissabte per acomiadar el papa Francesc a la plaça de Sant Pere també va haver-hi presència ebrenca. I va ser, no obstant això, per casualitat, ja que tant Òscar García com Guillermo Borés, dos amics residents a Deltebre de 51 i 64 anys, respectivament, havien d’agafar l’avió en direcció a Roma per veure amb els seus ulls l’elevació als altars de qui aquest diumenge ja havia de ser sant, el jove Carlo Acutis, a qui una leucèmia li va acurtar la vida el 2006. La mort del Papa el passat dilluns de Pasqua ho va canviar tot.
“Però això no ens va tirar enrere”, deia aquest diumenge el primer d’ells des de la basílica de Santa Maria la Major mentre feia dues hores i mitja de cua per ser un dels primers a veure la tomba del Papa dels pobres. Per estar tan acostumat a sobrevolar el Mediterrani per a trepitjar terres italianes, García admetia no patir per haver de fer “un viatge més” quan un nou pontífex reprengui l’agenda de Bergoglio i santifiqui a qui aquests dos pelegrins admiren des que el seu rector, Joan Guerola, els va parlar d’ell per primera vegada.
El sacerdot va començar a explicar les gestes d’aquest futur sant als seus feligresos fa uns anys i, fins i tot, va contactar amb l’associació (presidida per la mare d’Acutis) que ha defensat la seva causa de canonització per tenir una relíquia d’ell, i així va ser com l’església de Deltebre va rebre un pèl del noi que havia de canonitzar Francesc. Això va portar a aquests dos amics a sentir “passió” per un adolescent que, per l’edat que tindria avui dia —32—, podria ser el seu fill, mentre la vida i les obres miraculoses d’Acutis seduïen una població que també compta amb parts del cos de Teresa de Calcuta i de Joan Pau II.
La diòcesi de Tortosa, ben representada
Guerola estava al Santuari de Fàtima i no va poder anar a les exèquies, “però el seu cap i el seu esperit ho han fet”, observava García, gerent d’una empresa d’automoció. Sí que ho feien, no obstant això, el bisbe Sergi Gordo i altres “grans exemples de la pedrera de bons religiosos que han sortit de les nostres terres”, continuava per parlar de Josep-Lluís Serrano, bisbe coadjutor d’Urgell; Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, o de Jordi Bertomeu, membre de la Santa Seu i “un amic de l’argentí que ha patit molt la seva pèrdua”.
Amb tots ells s’ha forjat una “profunda estima” que senten fidels com García i Borés; un aspecte que es demostrava de nou aquest cap de setmana a Roma, on es veien per donar l’últim adeu al Papa, amb el qual són molts els que tenen alguna anècdota per explicar. Com la del bisbe de Tortosa, qui, des de les artèries principals del Vaticà, reconeixia tenir sempre present una vivència amb el pontífex custodiada com una relíquia.
“Vaig vindre a veure al Sant Pare amb les meves cosines de Granada i ell, lluny de no prestar-los massa cas, va voler tenir unes paraules molt afectuoses i gracioses cap a elles, sobretot quan va escoltar el seu accent andalús”, recordava el prelat. Com aquest, els gestos de proximitat cap a tothom que va tenir del bisbe de Roma van acabar provocant que la Ciutat Eterna veiés, en aquest funeral, allaus de gent acomiadant-lo. Fins i tot de qui anava per un altre motiu.
