David Estrada, destacat teòleg reformador i doctor en Estètica, va morir el passat 6 de novembre a Barcelona a 93 anys. Figura reconeguda en l’àmbit acadèmic i religiós, va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de la Reforma protestant, la història del pensament cristià i els manuscrits bíblics. La seva trajectòria i profunditat en les seves conviccions el van convertir en un referent dins de la comunitat evangèlica espanyola.
Nascut el 1931, Estrada va estudiar filosofia teologia al Westminster Theological Seminary, on es va formar amb figures de renom com el teòleg John Murray. Posteriorment, es va doctorar en Estètica a la Universitat de Barcelona, que el va conduir a una prolífica carrera acadèmica. Va ser professor d’Història del Pensament a la Facultat Internacional de Teologia IBSTE, catedràtic d’Estètica a la Universitat de Barcelona i degà de l’American College de Barcelona.
“Va ser un referent intel·lectual d’un àmbit, el de les esglésies protestants i evangèliques, que a Catalunya sempre s’ha caracteritzat per la seva precarietat”, reconeix el periodista David Casals en declaracions a Flama. Codirector de Protestants, la història silenciada, un documental sobre la persecució que va patir l’Església protestant durant el franquisme, Casals recorda que Estrada va haver d’esperar 17 anys perquè el règim reconegués el seu matrimoni amb l’escriptora i professora Frances Luttikhuizen (1939-2022), una altra figura destacada del protestantisme a Catalunya.
“Es van casar l’any 1958 en un temple protestant a Michigan, on havia trobat feina com a predicador després del seu pas pel Westminster Seminary de Filadèlfia. Quan van anar al consolat a registrar l’enllaç, la diplomàcia espanyola es va negar a fer els tràmits adduint que, com que, com que ell era espanyol, havia de ser catòlic. L’Estat no va validar la seva unió fins a 1975”, relata Casals.
Casals també destaca que el teòleg va ser el primer professor obertament de fe protestant de la Universitat de Barcelona, i va formar part d’una família que va esdevenir clau en l’exclusió d’Espanya del Pla Marshall, els ajuts que van oferir els Estats Units un cop acabada la Segona Guerra Mundial per reconstruir Europa Occidental.
Un coneixement enciclopèdic
Valorat per la seva profunda fe i per l’impacte de la seva obra, Estrada va deixar empremta amb les seves conferències i publicacions, que sovint il·lustrava amb referències artístiques i revelaven un coneixement enciclopèdic i una capacitat per apropar temes bíblics complexos al públic.
Entre les seves publicacions, destaca el llibre The First New Testament, coescrit amb William White Jr., així com una sèrie d’estudis sobre figures teològiques com Kierkegaard, Tillich i Bultmann. Estrada també va ser autor d’unestudi sobre la influència de la Bíblia en la literatura castellana medieval, inclòs en el llibre Huellas del cristianismo en el arte, publicat per diverses entitats evangèliques espanyoles.
Estrada va formar part del Comitè Científic de la Colección Obras de los Reformadores Españoles del Siglo XVI, on va contribuir amb assaigs introductoris sobre figures com Juan de Valdés i Constantino Ponce de la Fuente. Aquest treball va reconèixer el valor dels reformadors espanyols, sovint poc coneguts, i va reforçar el vincle entre l’erudició històrica i la fe protestant.
