Segons fonts vaticanes, en les primeres setmanes d’abril (en cas de completar-se tots els tràmits administratius necessaris), es procedirà a la intimació dels decrets de supressió dels ens fundats pel laic peruà Figari Rodrigo: Sodalicio de Vida Cristiana, Fraternidad Mariana de la Reconciliación, Siervas del Plan de Dios i Movimiento de Vida Cristiana, amb gairebé 25.000 fidels implicats.
A partir d’aquesta notificació, es completarà la supressió definitiva del Sodalicio ja en curs, així com dels altres tres ens assenyalats. Un procés, d’altra banda, irreversible des que el papa Francesc va prendre la decisió definitiva a finals de desembre de 2024. Els decrets de supressió van ser emanats el 14 de gener de 2025 pel Dicasteri per a la Vida Consagrada (ICVSVA) i aprovats en forma específica el mateix dia pel pontífex
Aquell dimarts, el papa Francesc també va nomenar a Jordi Bertomeu Farnós (Tortosa, 1968), oficial del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, com a únic delegat plenipotenciari per a assistir als Consells Generals d’aquests ens en el procés de supressió i, una vegada notificats els decrets, perquè exercís com a Comissari per a la liquidació dels béns dels mateixos i per a gestionar les futures incardinacions diocesanes dels clergues del Sodalici.
Per a aquesta labor, el Papa va disposar, a més, que la Secretaria d’Estat continués oferint la condició de diplomàtic a Bertomeu, com ha fet des de juliol de 2023, data en què va comunicar al govern peruà (i així va ser acollida per aquest) l’enviament d’una missió especial diplomàtica constituïda llavors per l’arquebisbe Scicluna i per Bertomeu.
El tortosí és, per tant, no és diplomàtic de carrera, sinó per la funció, mentre tingui encomanades aquestes missions especials. La immunitat diplomàtica serveix, en aquest cas, més com a protecció de les víctimes del Sodalicio que del mateix Bertomeu, perquè a les seves mans està el poder completar satisfactòriament aquesta complexa recerca i intervenció interna eclesial.
Com assenyalen fonts del Dicasteri per a la Vida Consagrada, el procés que porta a una supressió d’aquesta envergadura és molt complex: a més del problema de les persones que amb bona intenció es van adherir a aquests, són molts els béns que, originats en un ens eclesiàstic que ha de ser suprimit, estan en mans privades o societats civils només indirectament relacionades amb l’ens eclesiàstic original.
En l’estudi fet durant el procés de supressió del Sodalicio que realitza el Vaticà està sent una prioritat la definició dels límits de responsabilitat civil i penal que aquests ens hagin pogut incórrer en la gestió econòmica i financera dels seus béns. Aquesta anàlisi també es fa de les societats i dels altres ens civils de l’òrbita del Sodalicio, alguns d’ells molt sospitosos d’haver comès presumptes delictes de defraudació fiscal i neteja d’actius al Perú i en societats offshore del Panamà, les Illes Verges Britàniques i Colorado.
Per això, abans de la supressió definitiva (en aquest cas la notificació d’uns decrets ja signats), és necessari aclarir la propietat de tots els béns en qüestió, distingint netament els que són eclesiàstics dels que no ho són. D’això depèn la viabilitat futura d’una reparació econòmica justa de tots els afectats per l’existència d’aquests grups religiosos abusadors.
Prova d’això és la intensa labor que Bertomeu està portant a terme aquests tres últims mesos. Que se sàpiga, ha estat al Perú, l’Equador, els Estats Units, el Brasil i, ara mateix, a les Filipines, investigant i aclarint la condició dels béns que, una vegada notificats els decrets, serviran per a la reparació econòmica de les víctimes.
Per expressa voluntat de Francesc, el principal objectiu d’aquesta liquidació no és el lliurament dels béns del Sodalicio que siguin eclesials al patrimoni de la Santa Seu. Com està escrit en els mateixos decrets de supressió, que es faran públics en el moment de la notificació, la finalitat primera de la liquidació sempre ha estat i serà atendre les múltiples víctimes d’abusos de la família del Sodalicio i acompanyar en la mesura del possible els membres que no vulguin continuar amb la seva consagració religiosa.
D’altra banda, formaria part de la mateixa campanya de desinformació, en la qual mitjans sense escrúpols participen gustosament, el fet d’afirmar que Bertomeu, comissari per a la liquidació dels béns i incardinació dels clergues, “ha constituït ja un equip”, atès que la mateixa liquidació encara no ha tingut lloc, ni tan sols ha començat i no està previst que això passi fins d’aquí a unes setmanes. Si no hi ha encara supressió, no pot existir tal liquidació.
Les mateixes fonts vaticanes assenyalen que un equip de liquidació com l’esmentat es constituirà amb experts legals del país en el qual es troben els béns a liquidar, sota la direcció i coordinació del Comissari per a la liquidació.
Entre altres països, el comissari haurà de personar-se al Perú, els Estats Units, Colòmbia, l’Equador, el Brasil, Austràlia, Itàlia, Filipines, l’Argentina i Xile. Alguns dels membres d’aquest equip, en la seva condició de nacionals del país en qüestió, assumiran la representació legal per a la validesa dels actes jurídics. Del que s’ha dit es dedueix que el text publicat recentment per un periodista d’El Español i rebotat intencionalment per algun mitjà de premsa groga peruà no obeeix a la veritat dels fets.
Més aviat, com algú ha publicat en les xarxes, aquesta viralització de fake news sobre Bertomeu forma part de l’estratègia d’alguns “sicaris mediàtics” enviats a desprestigiar i, en la mesura del possible, a rebentar la supressió del Sodalici. Una tasca, d’altra banda, que és impossible, tenint en compte la irreversibilitat del procés.
Com assenyala Gabriella Zucchi en el prestigiós Il Regno, el 15 de març de 2025, el Sodalicio, en el seu comunicat de l’1 de febrer passat, ha subratllat de nou “la seva adhesió a les decisions pontifícies i la seva obstinació a col·laborar del millor mode possible en aquest procés, precisant que es dissocia de qualsevol publicació o declaració pública contrària al Sant Pare o als delegats nomenats per la Santa Seu”.
I la veritat és que les declaracions contra el Papa, certament, no han faltat. Per exemple, el periodista Alejandro Bermúdez, exdirector de ACI Premsa, va afirmar la seva intenció d’apel·lar al pròxim Papa perquè “el deterioramient d’aquest pontificat ha arribat a un nivell tràgic que empitjorarà mentre Francesc estigui viu”. En el seu pòdcast del 5 de febrer, Bermúdez va acusar Bertomeu de voler només apoderar-se dels diners del Sodalicio, d’haver construït una campanya mediàtica malèvola per a destruir-lo, al mateix temps que manifestava la seva oposició al fet que aquesta comunitat estigués regociant amb ell.
Zucchi i altres analistes internacionals que segueixen l’actualitat de l’Església no deixen d’assenyalar aquests dies que la decisió de Francesc sobre el Sodalicio, executada per Bertomeu, marca el compromís definitiu de l’Església en la lluita contra aquelles entitats eclesials originades en un fals carisma i amb nombrosos membres trobats culpables d’abusos sexuals, de poder, espirituals, psicològics i, fins i tot, amb sospites de greus il·lícits econòmics.
L’Església, després de 25 anys de lluita contra els abusos de menors comesos per clergues, obre una nova etapa en la promoció d’una “cultura de la cura” (Francesc, 20 d’agost de 2018), en posar en el punt de mira els comportaments abusius sectaris contra els més vulnerables (fins i tot adults) i les il·lícites accions econòmiques comeses per holdings que operen amb impunitat, aprofitant-se de l’empara del dret eclesial i canònic.
Article de José Manuel Vidal publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
