Des que Catalonia Sacra va ser creada l’any 2012 pels deu bisbats catalans, el grup humà encarregat de la seva coordinació, gestionada des de la ciutat de Vic, ha recorregut desenes de recintes i espais amb un propòsit concret: fer descobrir a la ciutadania els tresors que s’amaguen arreu del territori. Així ho assegura qui n’ha estat coordinador des dels inicis, l’historiador vigatà Dani Font, en una entrevista concedida a Flama des de l’Escrivania de Vic, un edifici adossat a la Catedral de Sant Pere.
“En cada acte que organitzem, com el d’aquest cap de setmana [assenyala, referint-se a una visita guiada a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Flix, a la Ribera d’Ebre], algú de l’equip sempre hi va”. És un dels trets diferencials que tant Font com la resta de professionals que es dediquen a promoure el patrimoni eclesiàstic català han pretès mantenir per tal de “ser presents allà on vagi Catalonia Sacra“.
Després que Catalonia Sacra presentés el passat 27 de febrer una nova agenda anual d’activitats “en un indret tan emblemàtic com la sala capitular del Monestir de Montserrat”, com apunta Font (“i tan significatiu —continua—, per fer-ho en el marc de la celebració del mil·lenari del cenobi”), aquesta estructura interdiocesana ha començat a caminar aquest 2025 sota la presidència del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, nomenat recentment president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), òrgan gestor de Catalonia Sacra. “Sabem que té il·lusió per la nova responsabilitat que assumirà —destaca el coordinador—, i que el seu coneixement arxivístic ens ajudarà a progressar molt”.
Enguany, la mirada de Catalonia Sacra està posada en els monestirs, “uns centres importantíssims de patrimoni“, tal com els defineix Font, però també “en les moltes cares d’una salut patrimonial que, aplegades, ens permeten veure més clarament l’encarnació del cristianisme a Catalunya“, afegeix. “I, per això, procurem, sense haver de substituir cap entitat o institució ni fer la feina d’uns altres, divulgar tant la història de l’objecte patrimonial més petit com de la catedral catalana més gran”, indica Font.
Font, coordinador d’una Catalonia Sacra que a Tortosa i a l’Urgell ha adaptat el seu nom (d’una banda, Dertosa Sacra i, de l’altra, Urgelia Sacra), observa que “en cada diòcesi les realitats, des d’un punt de vista del patrimoni i de la seva conservació, són diferents“: “N’hi ha que tenen més densitat patrimonial que d’altres i, a més, cada bisbat té la seva manera de relacionar-se amb la seva cura i difusió”, detalla en referència a un escenari en què “el paper dels delegats patrimonials, considerats com els pares i les mares de Catalonia Sacra, és clau per poder establir bones sinergies”.
