La Jornada Mundial de la Joventut cada vegada és més pròxima. Centenars de joves de les diòcesis catalanes es preparen per acabar els seus cursos acadèmics, la recta final dels quals serà durant les primeres setmanes de juny, per fer les maletes i pensar en el seu viatge a Lisboa, que tindrà lloc de l’1 al 6 d’agost. Una de les participants d’aquesta multitudinària trobada de joves amb el Papa serà Cristina Lleal, membre de la delegació de joves del Bisbat de Girona i estudiant del primer curs del doble Grau d’Educació Infantil i Primària a la Universitat de Lleida. De fet, Lleal pretén unir les seves dues grans passions, la docència i la música, per acabar-se convertint en mestra de música.
Què l’ha portat a voler participar a la JMJ de Lisboa?
Certament, no sabria dir quin és el motiu principal que m’ha empès a voler participar a la JMJ i fer, així doncs, el viatge per anar-hi (el primer que faré a una trobada d’aquestes característiques). Les meves amigues em van animar a fer-ho, però quelcom que m’ha ajudat a decidir-me ha estat que se celebrarà en un país relativament pròxim al nostre [Serà la primera vegada que l’esdeveniment es realitzarà a Portugal, i la tercera a la península Ibèrica després de celebrar-se a Santiago de Compostel·la i Madrid, el 1989 i el 2011, respectivament.]
Així, doncs, no hi anirà tota sola.
No. Com que aquestes trobades s’han de viure col·lectivament per obtenir-ne un millor regust de boca, hi aniré amb la meva actual parella, les meves amigues i amb la resta de membres de la delegació de joves del Bisbat de Girona que s’hi han volgut apuntar.
Quina experiència hi espera tenir?
Certament, no hi vaig amb cap expectativa, ja que tinc ganes de sorprendre’m i viure una experiència nova i enriquidora. Estic segura que esdevindrà un moment que sempre recordaré com a il·lusionant i ple d’emocions, tal com espero que sigui.
A la seva família, ha rebut una influència cristiana des de petita?
Sí, des de ben petita em van batejar i després, passats els anys, vaig fer la primera comunió i, posteriorment, la confirmació. Des que tinc ús de raó, els meus familiars sempre m’han proporcionat una educació basada en el cristianisme i, arran d’això, he manifestat el meu interès per formar part de diferents moviments relacionats amb aquest fet religiós.
Quina creu que és la relació avui dia entre els joves i l’Església?
Depèn molt de cada jove, això. De fet, el món és immens, i, a causa d’això, els pensaments i les relacions entre els joves i l’Església també ho són, d’immensos. Abans d’analitzar cada cas, això sí, caldrà observar la base que ha rebut per part del seu entorn més immediat per poder-se sentir pròxim als Evangelis i al culte religiós, però és ben cert que, en general, bona part dels joves, en l’actualitat, no tenen gaire relació amb l’Església. Tanmateix, penso que encara en queden que confien cegament en els pensaments i la ideologia de Jesús, i això és el que s’hauria de mantenir o posar en relleu.
“No vaig a Lisboa amb cap expectativa, ja que tinc ganes de sorprendre’m i viure una experiència nova i enriquidora. Estic segura que esdevindrà un moment que sempre recordaré com a il·lusionant i ple d’emocions, tal com espero que sigui”
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada o frustrada…)?
Al món, hi ha problemes que afecten de ple les societats joves, i segur que molts més dels que ha mencionat. Per això, l’Església, en la mesura del possible, s’hauria de continuar mostrant pròxima a tots ells per intentar ajudar-los; estiguin o no vinculats a l’Església. Una ajuda basada en la fe, en la creença i en l’esforç per combatre els vents que bufen en contra sempre és una ajuda agraïda i ben rebuda per tothom.
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
El remei més adequat per regular aquesta situació que planteja és la modernització de l’Església, i que aquesta tingui en compte que tant el món com la societat canvien en cada segon. Des del papa Francesc fins al sacerdot d’un poble petit haurien d’anar de bracet amb la societat, tal com han procurat fer en moltes ocasions, perquè la seva presència fos encara més notòria i constant. De fet, ¿com es vol que els joves tinguem més present l’Església en les nostres vides si aquesta no viu actualitzada als nous temps?
