“A la ciutat de Krishnanagar, situada al nord de Calcuta i molt a prop de Bangladesh, els cristians representen només un 2% de la població, però em crida molt l’atenció la unitat que hi ha entre fe i caritat”. Són paraules de José Fernández Crespo, responsable del Departament Promoció de la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada Espanya (ACN per les seves sigles en anglès). Recentment ha estat a l’Índia com a membre d’una delegació d’aquesta institució internacional per a conèixer de prop la petita i amenaçada comunitat cristiana d’aquell país.
“És una caritat que no és només l’atenció als pobres dels més pobres que són als carrers —ha remarcat Crespo— sinó que va unida a la missió. En aquests llocs on hi ha els sacerdots i les religioses és on es troben els últims dels últims. Ells estan al costat dels oblidats, en llogarets petitíssims i llunyans”.
Segons ha pogut constatar ACN arran de la seva tasca de suport a l’Església catòlica en l’evangelització a les comunitats més necessitades, discriminades i perseguides del món, els cristians de l’Índia constitueixien una minoria amenaçada per l’onada creixent de radicalisme hinduista present al país. Aquesta ideologia excloent —assegura ACN— està encoratjada per partits polítics nacionalistes com el BJP, de l’actual primer ministre Narendra Modi, instal·lat al poder de la “major democràcia del món” des de maig de 2019.
A l’Índia, ACN sosté sobretot projectes vinculats a la pastoral i l’evangelització. “Arribem als llocs on l’Església local és més present i viva. I hem estat en llocs recòndits, on durant el viatge pensava que no arribaríem mai. És sorprenent com arriba aquí l’Església”, detalla Crespo. “ACN —afegeix— dona suport a construir o reconstruir parròquies, però també convents de religioses que estan formant la comunitat local a través de la catequesi”. En aquest sentit, el membre d’ACN destaca dos exemples concrets: “A Calcuta —comenta— sostenim un projecte de formació de joves líders de les parròquies. Allà m’he trobat amb un matrimoni jove que feia un any que eren casats i la seva missió era anar cada tarda a cada parròquia i trobar-se amb els joves. Ella explicava que anar a trobar altres joves com ells feia que la seva fe fos més forta. Un altre exemple és el d’un capellà de vocació tardana, rector en una parròquia molt llunyana. M’explicava com el fet d’anar a aquest lloc ha fet que la fe i la vocació cobressin sentit. Assegurava haver descobert que la seva vocació val la pena, gràcies a aquest petit grup de catòlics en un lloc oblidat i llunyà”.
Crespo no dubta a l’hora d’assenyalar la importància de continuar donant suport a aquesta comunitat de l’Índia, així com a les que habiten en altres parts del món i que passen per circumstàncies similars. “És important tornar a la unió de la fe i la caritat, no sols viscuda com una missió al món sinó com una expressió d’amor que va tenir Jesús amb tots els qui es va trobar. El primer que ens demanen que fem aquests cristians és resar per ells, tots podem resar i tenir un moment en el nostre pensament i discerniment per aquests cristians. I després, evidentment, podem continuar coneixent aquests testimonis dels cristians de l’Índia. I finalment, podem sostenir econòmicament milers de sacerdots i religioses que estan donant la vida diàriament en llocs on la vida no val res i sense fe no es podria continuar.
