La indiferència enfront del patiment aliè s’ha convertit en una actitud amb carta de normalitat en les societats contemporànies benestants. Ho adverteix el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, que en la seva tradicional Reflexió de Cap d’Any, publicada aquesta setmana, assegura que en la societat actual “no hi ha temps ni espai per a la interrupció”, per aturar-se i acompanyar el sofriment dels altres i per denunciar les causes que el provoquen.
“Com reaccionem davant el dolor dels altres?, què ens ancora a la inacció?, en què ens fixem o no parem esment?, a quins clams responem?, quin és l’imperatiu humà que no estem escoltant?”, són algunes de les preguntes que susciten aquesta nova reflexió que enguany té com a rerefons la sagnant situació que des de fa més de dos mesos s’està vivint a Terra Santa. Allà, segons Cristianisme i Justícia, l’evident horror de l’atac de Hamàs sobre Israel el passat 7 d’octubre i el no menys evident horror provocat per la resposta de l’exèrcit israelià, que des de fa setmanes bombardeja massivament la població civil de Gaza, ha quedat amagat rere “una xarxa d’opinions i informacions que han posat entre nosaltres i els fets centenars de pantalles en forma d’arguments geopolítics”.
Davant d’aquesta realitat, l’entitat jesuïta assenyala que seria un error creure que la indiferència al primer món és només “fruit d’una irresponsabilitat individual”, com si les persones haguessin oblidat la seva condició d’éssers humans i miressin cap a un altre costat per decisió pròpia. “La indiferència forma part de l’estratègia mateixa d’un sistema que ens embolcalla subtilment, que ens satura els sentits, que ens va embenant els ulls, que ens fa dubtar dels fets mateixos”, afirma el text, que també assenyala que el fet “d’anestesiar-se a base de consum compulsiu d’experiències, d’objectes, de sèries de Netflix és el revers d’un sistema que precaritza i accelera les nostres vides”.
Així, Cristianisme i Justícia adverteix que en aquesta “anestèsia col·lectiva” està en joc la mateixa humanitat. També recorda que “fer memòria del sofriment dels altres significa comprendre la missió universal del cristianisme en la seva conceptualització com una cultura de l’empatia, del reconeixement dels altres en la seva alteritat i en una ètica de la convivialitat”.
Criticant l’actitud de banalitzar el mal i cauteritzar la incomoditat provocada per les “imatges de bebès assassinats a Gaza pel terrorisme d’Estat”, l’entitat jesuïta fa amb aquesta nova publicació una crida urgent a abandonar la impassibilitat i recuperar els valors d’una societat més compassiva i compromesa amb el bé comú, amb la pau i amb els drets humans més bàsics.
