Tal com ha fet públic l’organització Ayuda a la Iglesia Necesitada aquesta setmana, la comunitat de cristians àrabs que viu a Israel, la qual representa actualment una minoria social, és a dir, prop del 2% de la població al país, ha patit successius episodis contra ella aquest mes de març, i la situació, ara per ara, continua sent de crispació i ràbia continguda. Així és com, el passat dia 16, un atac armat contra una escola (per sort, buida d’alumnes i professorat) i un convent de les Germanes Franciscanes de Nazaret va iniciar aquesta escalada de violència, que es va perllongar tres dies més tard en la celebració d’una missa a l’Església del Sepulcre de Maria de Jesuralem.
Tant en la primera com en la segona d’aquestes ofensives civils i militars, els violents van ser dues persones en cadascuna d’elles. En la primera, ho van fer conduint un ciclomotor i disparant les façanes dels seus objectius, i, en la segona (presumptament jueves), intentant trencar els objectes sagrats del temple i agredint l’arquebisbe Joachim de Amissos i un altre sacerdot. Un dels participants en aquest darrer assalt va ser, posteriorment, detingut per la policia israeliana.
Violència desmesurada al país
Representants eclesiàstics de la zona assenyalen que, arran d’aquests fets, la prelatura es va posar en contacte amb els ministeris israelians d’Educació, Interior i Assumptes Exteriors per denunciar els casos i sol·licitar-ne una investigació amb l’objectiu que se’n depurin responsabilitats al més aviat possible. Així, doncs, segons un comunicat fet públic recentment, els representants del cristianisme a Israel veuen com un autèntic “miracle” que no hi hagi hagut víctimes mortals en cap d’aquestes dues “catàstrofes”, tal com no han dubtat a denominar.
Unes catàstrofes que fan encara més elevada la xifra de càrregues bèl·liques com aquestes a Terra Santa, un territori que està vivint, des de fa quatre anys, tirotejos constants, extorsions de diners i robatoris amb força, que arriben, en alguns casos, a la violència física. Tot plegat, respon a una contínua acumulació d’odi i incitació a la violència que s’està escampant com una taca d’oli a Israel.
