Milers de metges cristians i malalts han trepitjat Roma aquest cap de setmana amb motiu del setè dels 37 grans actes de l’any jubilar, el Jubileu dels Malalts i del Món de la Sanitat. Des de Solsona —a pesar de no haver pogut viatjar a la Ciutat Eterna per motius professionals— la metgessa cristiana Concepció Medina (Sabadell, 1963) ha pogut guanyar el jubileu amb els prop de dos centenars de fidels que han participat en la Catedral de Santa Maria en una celebració eucarística i processional presidida pel bisbe Francesc Conesa i impulsada per la Pastoral de Salut solsonina, de la qual Medina forma part.
Aquesta metgessa de família, que té la intenció d’anar a la capital italiana amb el seu marit —també metge— i la seva filla al juliol, és també responsable de la Comissió per a la Vida del mateix bisbat i és conscient que “ser metge i cristià representa no viure la fe tan sols com si aquesta fos un refugi”. Per això, subratlla que “l’ajuda als altres forma part d’una vocació que té, a més, un component afegit, arrelat i profund“.
“No hem d’amagar que som cristians“, indica, “ni que podem declarar la nostra fe a partir de les nostres obres i accions”. Així és com reflexiona qui és responsable d’un grup de metges i infermers que treballen en l’atenció primària a la població de Berga, al Berguedà, i que porta “per bandera” la seva condició de facultativa “amarada d’un sentit cristià heretat familiarment” tant a les seves consultes com als despatxos. “A vegades, hi ha companys que entenen la meva cristianitat com una qualitat antiga i desfasada”, sosté.
Objectora de consciència
Aquest convenciment ha portat Concepció Medina a ser objectora de consciència davant de situacions que, “com l’avortament o l’eutanàsia”, remarca, “són actes deliberats en què es posa fi a la vida de la persona de manera intencionada”. Per aquest motiu, Medina posa en relleu que “la vida és un do de Déu i no es pot eliminar voluntàriament”, i assenyala que, “en contra del codi deontològic de tot metge”, practicar la mort assistida no pot ser mai un acte mèdic: “Els metges cristians no ens hem de deixar seduir per teories esteses socialment que converteixin l’eutanàsia en un acte de compassió i que és capaç de disminuir el patiment; la nostra vida i la nostra mort pertanyen a Déu“, afirma Medina.
Posar-se a les mans de Déu, un acte diari del metge cristià
La doctora, que ha observat com durant aquestes últimes setmanes els seus companys de professió “han convertit l’Hospital Gemelli de Roma en un focus d’informació transparent i molt ben portat, tot i la pressió mediàtica que hi ha hagut per la salut del papa Francesc”, manifesta que “encomanar-se al Senyor és una actitud que floreix cada dia en l’actitud d’un metge cristià”. “La millor recepta és una bona pregària i considerar que, cada dia, serà allò que Déu vulgui que sigui”, assenyala aquesta metgessa.
