La por es va apoderar novament de la comunitat cristiana de Turquia després de l’atemptat que aquest diumenge va posar fi a la vida de Tuncer Cihan, un ciutadà turc discapacitat de 52 anys que va ser abatut a trets poc abans de migdia mentre participava a missa a l’església de Santa Maria del barri de Sariyer, a Istanbul.
Les autoritats turques van arrestar poc després dos sospitosos del crim, un d’ells de Tadjikistan i l’altre de Rússia, i va afirmar que tots dos tenien vincles amb el grup terrorista Estat Islàmic, que es va atribuir l’autoria dels fets poca estona després afirmant que va ser una resposta a una crida dels líders del grup per atacar jueus i cristians.
Segons informacions de l’agència EFE, nombrosos polítics turcs, així com la màxima autoritat islàmica, la Diyanet, van condemnar l’atac. També el papa Francesc es va referir als fets aquest diumenge després del res de l’Àngelus i va transmetre la seva proximitat a la comunitat cristiana de l’entorn del temple atacat.
Per la seva banda, el president Recep Tayyip Erdogan va expressar per telèfon el seu condol al rector de l’església, Anton Bulai i va assegurar que es prendrien totes les mesures necessàries per portar els perpetradors del crim davant la justícia. Unes declaracions que, malgrat tot, no van tranquil·litzar la comunitat cristiana de Turquia, que amb l’atac va tornar a recordar atrocitats patides en temps passats.
L’any 2006, quan una onada d’actes violents van tenir com a objectiu diversos cristians, entre ells, Kamir Kiroglu, un musulmà convers al cristianisme que va ser apallissat brutalment per motiu de la seva fe, i el sacerdot i missioner catòlic italià Andrea Santoro, que va ser abatut per un nen musulmà de 16 anys a la petita ciutat de Trazbon. Pocs mesos després de la mort de Santoro, altres tres sacerdots van ser agredits.
Tots aquells fets van ser denunciats per bisbe catòlic d’Anatòlia i president de la Conferència Episcopal de Turquia, Luigi Padovese, que l’any 2010 va ser brutalment assassinat a ganivetades pel seu xofer i ajudant, Murat Altun.
Malgrat que té un 98% de població musulmana, Turquia és oficialment un estat laic i garanteix la llibertat de consciència, creença religiosa, convicció, expressió i culte. Malgrat que el país prohibeix la discriminació per motius religiosos, les minories es queixen habitualment de l’assetjament i la marginació, especialment dels ultranacionalistes que veuen els cristians sobretot com a agents d’Occident.
Durant les darreres dues dècades, la població cristiana a Turquia es va veure reduïda a unes 150.000 persones, però la guerra entre Rússia i d’Ucraïna, iniciada fa tot just dos anys, va propiciar l’arribada d’un gran nombre de cristians ortodoxos dels dos països que van fer créixer la comunitat.
