Aquest cap de setmana comença oficialment la celebració del Ramadà, el mes sagrat del calendari islàmic, un període de reflexió, oració i sacrifici durant el qual milions de musulmans d’arreu del món s’abstenen de menjar, beure i fer certes activitats (com ara fumar o mantenir relacions sexuals) des de l’alba fins al vespre. La celebració s’estendrà fins al 30 o el 31 de març.
Aquest temps, que marca la revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma, no té una data fixa en el calendari gregorià, ja que segueix el cicle lunar. Se celebra en el novè mes del calendari lunar islàmic. Els musulmans adults sans dejunen en aquest període de temps en què també es fomenten més els cultes com l’oració, la lectura de l’Alcorà i la caritat.
La jornada s’inicia amb el Suhur, l’últim menjar abans de l’alba, i culmina amb l’Iftar, el banquet amb el qual es trenca el dejuni després de la posta de sol. Les dates exactes del mes de Ramadà canvien cada any, ja que el calendari lunar islàmic està basat en els cicles de la lluna. Per això, aquesta celebració acostuma a retrocedir aproximadament deu dies cada any.
Oficialment, aquesta època sol començar quan acaba el mes islàmic de Sha’ban. Per això, enguany el mes de Ramadà arrencarà l’1 de març i es prolongarà fins al 30 o 31 de març. Aquest dia se celebrarà el Eid al-Fitr, que marca el final d’aquest període de sacrifici.
El Ramadà és un dels cinc pilars crucials de l’islam, juntament amb la professió de fe, l’oració, el pelegrinatge a la Meca almenys una vegada en la vida i l’almoina per als més necessitats. Per això, la seva pràctica és una obligació per a tots els musulmans a partir de l’adolescència, generalment entre els 13 i 14 anys. Durant aquesta època, els fidels tracten d’aconseguir un acostament espiritual amb Al·là.
L’islam a Catalunya
Segons el darrer estudi demogràfic efectuat per la Comissió Islàmica d’Espanya, a Catalunya resideixen actualment unes 694.046 persones que professen la fe musulmana, la majoria de les quals (241.000) són originàries del Marroc.
L’islam és la tercera confessió més representada al país, després de la catòlica i l’evangèlica, amb un total de 304 oratoris, d’acord amb les darreres dades de la Direcció General d’Afers Religiosos. L’any 1974 es va obrir a Barcelona el primer oratori islàmic, però no va ser fins a les dècades de 1980 i 1990 que la creació d’oratoris islàmics es va consolidar definitivament a Catalunya i va prendre rellevància entre les diferents religions presents al país.
