La mort d’un Papa posa fi no només a la vida d’una persona, sinó també a una etapa de l’Església catòlica marcada pel seu estil de lideratge i les prioritats del seu pontificat. Així, després del traspàs del papa Francesc aquest Dilluns de Pasqua, al Vaticà, epicentre de la cristiandat i lloc on té seu el govern de l’Església catòlica, ja s’ha activat un mecanisme precís com un rellotge suís que té per objectiu donar a l’Església un nou Papa en un termini màxim d’un mes.
En aquest procés, que entra en vigor tot just després del decés o renúncia del bisbe de Roma, el Vaticà entra en període de seu vacant i la seva maquinària comença a regir-se per una llei específica que determina qui mana i quins són els límits de la seva autoritat, recull el protocol per a retre homenatge al Papa difunt i ofereix els terminis per buscar un nou successor.
El protocol estableix que per a la celebració del conclave han de passar un mínim de quinze dies després de la mort del Papa, una mesura que té per objectiu no precipitar l’elecció del successor i afavorir que la votació es pugui dur a terme amb el cap fred i havent superat mínimament la primera fase del dol. Tanmateix, Benet XVI va establir que si els cardenals poden avançar la data al dia dotzè si és de mutu acord.
Sigui com sigui, aquest interval de temps, a més a més, ha de permetre que els cardenals residents en altres països es puguin desplaçar fins a Roma i participar en les anomenades congregacions generals, assemblees plenàries en les quals han de discernir conjuntament quin perfil de Papa necessita l’Església en cada moment de la història.
En l’actualitat, el Col·legi Cardenalici té 138 membres amb dret a vot, és a dir, menors de vuitanta anys, els seus perfils són diversos i procedeixen de tots els continents. Si bé en teoria qualsevol catòlic que aplega les condicions necessàries pot ser elegit bisbe de Roma, en la pràctica el nombre de candidats queda reduït a aquells que entren en la Capella Sixtina el dia de la votació.
Malgrat les teories conspiratòries que circulen sobre els conclaves, les regles d’aquest esdeveniment han evolucionat al llarg de la història per garantir al màxim la llibertat dels electors i la de qui sigui elegit successor de Pere. Per això, la reunió implica un confinament a la Casa Santa Marta durant el qual els purpurats no poden mantenir contacte amb l’exterior per cap via, ni llegir premsa, ni fer ús d’email o xarxes socials, ni fer o rebre trucades ni veure la televisió. Els seus únics desplaçaments que efectuen són des de la residència fins a la Capella Sixtina i viceversa, trajecte d’uns 600 metres que fan a peu o en autobús i durant el qual no poden intercanviar cap mena de salutació amb ningú.
De la missa a la votació
Els conclaves acostumen a ser breus, tot i que no hi ha una regla fixa. Des del que l’any 1878 va ser escollit Lleó XIII, que era cardenal camarlenc, fins a l’elecció de Francesc l’any 2013, cap conclave ha durat més de cinc dies. Després de la missa “Pro eligendo Papa” a la capella de Santa Marta, els cardenals es desplacen a la Sixtina, on situen la seva mà sobre els evangelis mentre juren guardar secret de les deliberacions i respectar les regles del conclave.
Després d’aquest ritual, el mestre de cerimònies litúrgiques pontifícies (actualment l’arquebisbe italià Diego Ravelli) convida tothom que no sigui cardenal a abandonar el recinte emprant l’expressió llatina extra omnes (tothom fora), tanca les portes, recorda novament als purpurats quines són les seves responsabilitats i comença l’esperat procés de votació sota els imponents frescos del Judici Final traçats pel gran Miquel Àngel.
A l’hora de votar, l’únic mecanisme que es contempla és el vot secret, i perquè un cardenal pugui ser triat necessita almenys dos terços dels vots. En el moment actual, això implica 92 de 138, o dos terços més un si no pot fer-se una divisió neta. En aquest aspecte, cal destacar que no poden fer-se promeses electorals o pactes, ni acceptar vetos de cap mena, com ara per part d’institucions religioses, governs o empreses multinacionals.
El primer dia hi ha un únic escrutini, i en la resta de sessions, quatre, dues al matí i dues a la tarda. Si després de 34 escrutinis cap candidat ha aconseguit els dos terços de preferències, es pot triar entre els dos més votats, els qui no podran votar, i continuaran requerint dos terços dels suports.
De la fumata blanca a l’Habemus Papam
El senyal extern de més càrrega simbòlica del conclave és la coneguda fumata blanca. Des d’aquesta xemeneia, posicionada sobre la Capella Sixtina, el món sencer pot estar al corrent del resultat de les successives votacions. Com és sabut, després de cada recompte les paperetes es cremen en una «estufa» amb productes químics per donar color al fum. Si és negre, vol dir que no hi ha acord. Si és blanc, significa que ja ha estat triat el pontífex. Hi ha una tercera possibilitat: que el fum sigui gris. En aquest cas l’eventual elecció serà confirmada pel repic de les campanes de Sant Pere.
De totes les votacions, la primera és crucial ja que posa de manifest els dos o tres cardenals que reuneixen el suport necessari per esdevenir Papa. Després d’aquest primer tempteig, les votacions successives revelen cap a quin d’ells es desplacen la resta dels vots. El procés d’elecció culmina un cop que es confirma que un cardenal ha rebut més de dos terços.
En aquest punt, qui porta menys temps com a cardenal surt de la capella per avisar al mestre de cerimònies i al secretari del Col·legi de cardenals. Són aquests dos personatges els qui, al costat del cardenal degà, s’acosten al purpurat elegit per formular-li dues preguntes. “Acceptes la teva elecció canònica com a Summe Pontífex?” Una resposta afirmativa implica que a partir d’aquest moment precís la persona triada es converteix en Papa. La segona pregunta: “Amb quin nom vols ser anomenat?”. El nom escollit, segons apunten vaticanistes experts, revela ja la primera pista sobre quines podrien les prioritats del seu pontificat.
El següent pas del nou Papa consisteix a desplaçar-se a la sagristia de la mateixa Sixtina, coneguda com la “Sala de les llàgrimes” per revestir-se per primer cop amb la sotana blanca. Mentre es canvia, els empleats del Vaticà cremen les paperetes per fer que el fum blanc surti de la xemeneia i el món sencer quedi avisat que els cardenals han donat a l’Església un nou Papa, que en aquest pròxim conclave serà el 267 de l’Església catòlica.
En un interval de temps que no acostuma a arribar a una hora, el cardenal protodiaca dels votants treu el cap al balcó central de la basílica de Sant Pere per a pronunciar l’arxiconegut Habemus Papam i anunciar al món sencer qui és i quin nom ha triat. El nou Papa, bisbe de Roma i cap d’Estat del Vaticà, surt minuts després al balcó i dona el seu primer discurs i la seva primera benedicció universal. En el pròxim conclave, s’estima que aquest moment tan esperat podria arribar entre els 5 i 10 de maig.
