És el Nadal un temps de joia o d’estrès pels compromisos familiars i el consum desmesurat? És una època de melangia o de celebració? Aquestes van ser algunes de les qüestions que va abordar l’escriptora i orientadora familiar Cesca Planagumà el passat dijous 14 de desembre al Centre Catòlic de Blanes en una conferència en què va reflexionar sobre com fer d’aquestes pròximes festes nadalenques una celebració diferent, més viscuda i amb sentit.
Què l’ha portat a oferir aquestes reflexions sobre el Nadal?
Últimament, sento un molt de desig de reivindicar un Nadal diferent, ja que tinc una mica la sensació que d’alguna manera ens l’han robat. Pels que ens diem cristians, ens cal treballar més el sentit d’aquesta festa si en volem mantenir el significat profund.
Sosté que el Nadal és una festa que, des de fa ja algun temps, se celebra majoritàriament sense tenir-ne en compte el principal protagonista. En què s’ha transformat aquesta celebració sense Jesús?
Nadal s’ha convertit en un parany mercantil i comercial. Hem obviat el més transcendental per quedar-nos amb el més insignificant, que és la festa folklòrica. Sovint em pregunto què passaria si un extraterrestre aterrés a la Rambla de Barcelona o a qualsevol altra ciutat i veiés tants arbres, tantes llums i tanta música: no podria deduir quin és el motiu de celebració. Després d’haver banalitzat totalment el Nadal, el gran repte que ara tenim els cristians és baixar el ritme i centrar-nos a recuperar l’esperit d’aquesta festa. Nadal és temps per celebrar l’aniversari d’algú que va canviar el curs de la història i que ens va portar en la seva persona l’amor de Déu.
De quina manera es pot recuperar aquest sentit original a què fa referència i viure un Nadal més genuí?
Jo aconsello guiar-se per cinc premisses bàsiques: primera, tingues una cita amb tu mateix. Busca un espai sol, en silenci, i pregunta’t què hi ha en tu que hauria de millorar o canviar. Tens mal caràcter? Vius sotmès a un horari frenètic que no et deixa temps per estar amb els teus? Vius d’acord amb el que creus? Segona: sigues agraït, sobretot amb aquells que tens més a prop. Reflexiona si has agraït prou la teva parella, els teus amics o familiars, per la seva fidelitat. No donis res per fet i agraeix allò que tens cada dia i que potser no valores prou. Tercera premisa: estima de manera que l’altre se n’adoni. Nadal és temps d’expressar la nostra estimació vers les persones que més estimem. Si no ets d’abraçar, tant és, intenta fer-ho si amb això creus que faràs feliç l’altre. Hi ha moltes famílies que podrien viure més felices si demostressin que s’estimen. Quarta clau: explica la història de Jesús als teus fills o nets. Llegeix la història del primer Nadal, explica’ls el que esteu celebrant. Explica’ls també per què creus en Jesús i qui és per tu. Els nostres fills i nets no tindran ni idea de qui és si no som intencionats. Necessiten veure que el cristianisme funciona en la vida dels pares o dels avis. Cinquè: busca la reconciliació, fes les paus, ofereix perdó o demana’l. La manca de perdó és un corc que se’ns menja lentament. El perdó no canvia el passat, però sí que marca una gran diferència en el futur de les relacions.
Aquest Nadal no serà celebrat com altres vegades a Terra Santa, on des de fa més de dos mesos es viu una guerra cruenta que ha provocat milers de morts, ferits i desplaçats. Què li diu aquest fet, com a cristiana?
Està clar que no podem obviar aquesta situació tan dramàtica que s’està vivint a la terra de Jesús. De fet, el primer a plorar per tot això és Ell mateix, perquè mai no ha volgut guerres. Serà un Nadal trist, pel que està succeint i perquè una terra que se suposa que hauria de ser un testimoni viu del que hi va passar fa dos mil anys, s’ha convertit en un lloc ple de destrucció, dolor, sang i un odi que és tot el contrari al missatge de Jesús, que va venir a instaurar la pau en el cor de l’ésser humà.
