Des d’aquest passat cap de setmana, una placa presideix la façana de la Casa Misericòrdia de Reus, al carrer de l’Hospital de la capital del Baix Camp. És una placa que commemora la llarga trajectòria d’aquest equipament, l’objectiu principal del qual és “promoure la solidesa personal des de l’Evangeli”, assenyalen les seves integrants. Per això, allò que hi ocupa tots els esforços des que va obrir les portes ha estat —i continua sent— cobrir les necessitats de les persones pobres i desvalgudes que en són i n’han estat residents.
La placa en qüestió commemora des d’ara l’existència d’aquesta entitat amb 25 anys d’acolliments, de convivència i de germanor que gestionen, des de fa quatre, les Germanes de la Consolació, les quals hi relleven des d’aleshores els franciscans de la Creu Blanca en la gestió. De fet, va ser el 25 de setembre de 1998 quan s’inaugurava el centre en una casa que havia estat donada a l’Església de Sant Pere amb l’única condició que servís per desenvolupar-hi aquestes tasques, i així va ser com va arribar a mans de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia. Aquesta casa, a més, havia estat el lloc de naixement d’Isabel Besora, la pastoreta a qui se li va presentar la Mare de Déu, segons les històries populars de la ciutat.
Però per fer efectiva aquesta realitat calia un finançament inicial, i un temps abans va caldre una campanya popular a la ciutat que permetés fer caixa per promoure-hi el projecte. La ciutat no va fallar, “i les expectatives es van superar amb escreix gràcies a la gran resposta ciutadana”, apunten fonts de Casa Misericòrdia.
Vint-i-cinc anys després, des del carrer de l’Hospital les Germanes de la Consolació continuen les petjades de la Mare Molas, la seva fundadora, que va viure pendent dels pobres i desafavorits, i de la qual són hereves. La germana de la consolació, Teresa Maria Masdeu (Reus, 1954), n’és la directora, i és conscient de la tasca “necessària i agraïda” de Casa Misericòrdia, l’únic equipament que acull persones per un termini de temps llarg a les comarques de Tarragona.
Aquest edifici compta amb recepció, bugaderia, un despatx i una sala d’estar. També hi ha un menjador i una cuina, així com diverses habitacions, a la part superior, una terrassa i una capella. Una quinzena de voluntaris hi donen companyia i atenció, juntament amb les sis germanes que hi col·laboren i permeten promoure l’autonomia d’aquelles persones que en són usuàries.
