A la diòcesi de Lleida, l’Any Jubilar serà durant el 2025 el pal de paller d’una realitat diocesana que contindrà una petició que, aquests dies, “ja s’ha inclòs en la carta als Reis Mags d’Orient que hem fet des de totes les comunitats pastorals lleidatanes”, com indica un dels seus cinc arxiprestes, el sacerdot Carles Sanmartín (Lleida, 1962): es tracta de la demanda d’un bisbe diocesà que substitueixi Salvador Giménez, “qui ja fa vint mesos que va enviar la seva obligada carta de renúncia a Roma”, hi afegeix el prevere. “Volem que no només estigui preparat teòricament, sinó també pastoralment, que estigui amarat per les influències que continuen desprenent-se avui dia del Concili Vaticà II, i que respiri, sobretot, sinodalitat“.
Però aquests dos no seran els únics elements que centraran les motivacions d’una àrea diocesana que, per al també rector de les parròquies del Pilar i Santa Maria Magdalena des de fa sis anys, pateix la falta de capellans en un temps en què “la presència de capellans estrangers que són incardinats a casa nostra ens ensenya que, a diferència d’altres temps, la formació i la vocació missionera s’han de potenciar més”. “Un tercer aspecte que cal continuar refermant —continua— és evitar el desencís de la feligresia i que, com a conseqüència, es perdi pistonada en la renovació pastoral, clau per créixer eclesialment”.
“Calen comunitats pastorals amb les antenes obertes al món”
“Les unitats pastorals, que han anat arrelant-se en algunes parròquies més que en altres a Lleida, estan fetes perquè els seus rectors se les creguin de debò”, assenyala aquest sacerdot, que observa com un dels reptes del clergat lleidatà és “deixar de gestionar la decadència per passar a formar-se contínuament, renovar-se pastoralment i tenir equips de laics i laiques amb les antenes obertes al que passa al món“.
Aquesta observació ha portat aquest capellà a motivar la seva feligresia en múltiples aspectes eclesials: “Fa un temps vam impulsar la decisió de col·locar plaques solars, en la línia de la conservació del planeta que ens ha anat demanant el papa Francesc, i, des de fa una setmana, hem apostat per la possibilitat de tenir als nostres dos temples parroquials uns desfibril·ladors per usar-los en cas que a missa alguna persona sofreixi d’una aturada cardiorespiratòria”, detalla el sacerdot. La decisió, com assegura, va néixer després de la proposta feta per un cardiòleg, present entre les persones que formen la seva comunitat.
“A mi no m’agrada gaire parlar de ressuscitació cardiopulmonar perquè l’únic que pot ressuscitar ja sabem qui és”, assenyala Sanmartín, però, com indica, “els signes dels temps ens porten a veure les esglésies com uns espais que cal cuidar, potenciar i lligar a les possibilitats de cada moment”, conclou.
