Càritas Salt ha recordat aquesta setmana la necessitat de trobar solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables. Ho ha fet després d’haver dut a terme un informe amb l’objectiu de valorar l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de l’entitat.
L’estudi, que ha estat elaborat durant el darrer any i ha comptat amb una mostra representativa de 265 participants en els diversos programes de Càritas, revela que 1 de cada 3 persones ateses no està adequadament empadronada al municipi de Salt i que en un 35,8% dels casos, els propietaris de l’immoble o els titulars del contracte de lloguer ha demanat diners a canvi d’empadronar-los.
L’entitat també ha subratllat que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
En aquest context, Càritas ha advertit que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi” i es converteix en “la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”. “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”, subratlla l’entitat, citant l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Segons l’entitat de la diòcesi de Girona, el fet que una persona no estigui inscrita en el padró municipal “obstaculitza l’accés a drets bàsics”, ja que l’empadronament és “un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària” com ara l’atenció sanitària, la renovació de documents i la regularització de la situació.
Per pal·liar aquesta problemàtica, Càritas ha proposat a l’administració la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps ha recomanat una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats residencials i de convivència, i la unificació de criteris entre els ajuntaments de la província de Girona.
