La societat catalana es podria veure, pel que fa als diversos nivells adquisitius, com un edifici residencial de cinc plantes. Així ho ha exposat Càritas Catalunya en una roda de premsa celebrada aquest dimarts a la seu de Càritas Diocesana d’Urgell per presentar la “Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya“, document que recull la realitat social copsada per les deu Càritas repartides pels diferents territoris diocesans catalans. “La distància entre les persones que viuen a la part més alta i les que ho fan a la més baixa cada any és més elevada“, ha recordat en al·lusió a aquesta comparació, Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya.
En una presentació als periodistes que ha comptat també amb les intervencions de Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; de Josep M. Mauri, vicari general del Bisbat d’Urgell (en substitució del bisbe Joan-Enric Vives, que es trobava a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola), i de Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell, la conferència ha servit per refermar, novament, que aquesta xarxa diocesana (“la segona més gran de tot l’Estat”, com definia Roig) continua situada “a peu d’obra”, com ha remarcat aquest, amb la missió de “diluir la polarització social“, que s’ha convertit aquests últims anys en la principal preocupació de Càritas.
Una polarització social que durant tot el 2023 va acabar provocant que 245.665 persones (que representen gairebé 100.000 habitatges) acabessin rebent ajuda de Càritas. De totes aquestes llars on l’organització va tenir la seva petjada, en un 79% es van trobar en una situació de pobresa greu; en un 54% hi havia infants i adolescents, i en un 17% no va haver-hi cap mena d’ingrés durant tot l’any. Les persones que van rebre l’escalf de Càritas “són representades per noms i cognoms, així com per històries de vida“, ha dit Fortuny sobre cadascuna d’elles, que van rebre el suport de prop de 20.000 col·laboradors de Càritas i de poc més d’11.000 voluntaris repartits arreu de les deu diòcesis catalanes.
Amb la intenció de continuar professionalitzant la seva acollida i acompanyament, el qual ha de tenir el seu sediment en “la sensibilitat, el rigor i la qualitat”, en paraules de Mauri, que va ser delegat diocesà de Càritas Diocesana d’Urgell (1994-2002), Càritas Catalunya es manté en la tendència d’oferir una inserció sociolaboral que cada vegada s’estengui més per tot el territori, i ajudi, per tant, a rebaixar les xifres de desocupació, per bé que “tenir un lloc de feina, en el món actual, no sigui garantia d’una estabilitat econòmica“, tal com ha lamentat Roig, que el pròxim mes de novembre finalitzarà el seu mandat.
D’aquesta manera, Càritas continua impulsant projectes que fomenten l’economia social i solidària per asvançar cap a un model econòmic més just, respectuós amb el medi ambient i que doni oportunitats de treball digne a persones amb dificultats, com ha recordat Casanova en la seva intervenció. “Càritas a Catalunya disposa de deu empreses d’inserció sociolaboral (EIS) que han donat feina, el 2023, a 1.217 persones, amb un volum de gestió de 42,8 milions d’euros”, segons el vicepresident.
Els infants, un dels grups vulnerables que més creix
Les dones van ser durant el 2023 les que van continuar vivint més enmig de la pobresa, segons Càritas. Després d’elles, un altre col·lectiu, el dels infants i adolescents, va trobar-se en situacions de vulnerabilitat estructural a les seves llars i va representar el 18% respecte del total de la població atesa a Catalunya.
Una situació “incerta i preocupant”, com definia Fortuny, que se suma a unes altres, com ara el fet de no viure en habitatges que es consideressin dignes (un 50%) o el relloguer d’habitacions (que suposa un greuge creixent a causa de la dificultat de les persones ateses per Càritas a l’hora de trobar feina).
“La parcialitat involuntària, l’elevada temporalitat i les condicions abusives de treballar sense contracte són les principals fonts de precarietat laboral, i afecten especialment les dones, els joves i les persones en situació administrativa irregular”, ha manifestat Marta Fortuny abans d’assenyalar que l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania “no representen un escut social que protegeixi suficient”, ha conclòs.
