Amb gairebé tota l’atenció mediàtica centrada en les guerres de Terra Santa i Ucraïna, desenes de conflictes més que tenen curs arreu del món han caigut en l’oblit dels mitjans i de la comunitat internacional. Un d’ells, el de Síria, on l’any 2011, després de la Primavera Àrab, es va desencadenar un dels conflictes més llargs i sagnants de les últimes dècades al Pròxim Orient.
Precisament de la situació a Síria ha parlat el cardenal Mario Zenari, nunci apostòlic d’aquell país, amb motiu de la seva participació en la 44a conferència nacional de Càritas diocesana, que se celebra aquests dies a Grado i a la qual assisteixen 600 delegats d’arreu d’Itàlia.
En declaracions recollides pels mitjans de la Conferència Episcopal Italiana, Zenari, que representa a la Santa Seu a Síria des del 2008, ha recordat les xifres que descriuen un país destruït pel conflicte. Després de catorze anys de guerra, més de 16 milions de persones (tres quartes parts de la població) han caigut en la pobresa i sobreviuen únicament gràcies a l’ajuda humanitària.
Amb el 90% de la població trencada i mig milió de morts (inclosos 29.000 infants), 7 milions de sirians s’han hagut de desplaçar internament i altres 12 milions han marxat del país posant en risc les seves vides en perilloses rutes migratòries. “Entre la gent que va fugir del país, la minoria cristiana (inclosa l’ortodoxa), va patir una hemorràgia: abans de la guerra eren 2 milions i ara en són 500.000”, ha recordat el diplomàtic.
“Cada dia marxen uns 500 cristians”
Com a exemple, Zenari ha citat la ciutat d’Alep, una de les més poblades de Síria, on la comunitat cristiana era de 150.000 persones, de les quals ara només en queden 30.000. Segons Zenari, cada dia marxen de Síria uns 500 cristians, principalment amb destinació a Alemanya o el Canadà. “Sovint són persones altament qualificades, i és poc probable que tornin. La nostra ferida més gran és veure marxar cristians”, ha dit Zenari, tot lamentant el fet de veure morir totes aquestes esglésies antigues. “Per a nosaltres és una altra bomba”, ha lamentat.
Malgrat que al principi de la guerra van tenir lloc alguns episodis violents, com ara la desaparició d’alguns sacerdots o la profanació d’algun altar, la minoria cristiana a Síria no pateix persecució real i té garantida la llibertat de culte. Això és degut, Zenari, al fet que la família de Bashar al-Assad, que ha ocupat el poder durant uns cinquanta anys, pertany a una minoria (alauita), però també perquè els musulmans sirians donen gran importància a la religió i són respectuosos amb els jueus i els cristians. En qualsevol cas, que les Esglésies tinguin llibertat de culte no vol dir que puguin dir res en contra del govern. “Estan obligades a donar-li suport per sobreviure”, ha assegurat Zenari.
El risc d’una escalada internacional del conflicte
Pel que fa al conflicte intern que sacseja el país, Zenari va explicar que en l’actualitat són cinc els exèrcits estrangers desplegats al territori: Rússia, EUA, Turquia, Iran i Hezbollah. A tots ells, recentment s’han afegit les incursions de l’exèrcit israelià. “Abans només colpejaven de nit, ara a totes hores del dia, d’una manera molt precisa. El govern no té forces per mantenir a ratlla aquests exèrcits i la situació és greu, no és cap broma”, ha subratllat Zenari, recordant que aquest mateix dimecres 10 d’abril, les Forces de Defensa d’Israel han dut a terme un altre atac aeri contra una “infraestructura militar” utilitzada pel grup libanès Hezbollah a Síria.
L’atac s’ha sumat al perpetrat fa dues setmanes contra el consolat de l’Iran a Damasc, en el qual van morir set comandants del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. D’altra banda, en els darrers dies, vuit membres d’una milícia proiraniana han mort apunyalats a la ciutat d’al-Mayadin, a l’est de Síria; ISIS està indicat com a probable responsable de l’atac.
“Si continuem a aquest ritme, temo una escalada internacional”, ha apuntat Zenari, tot recordant que des del 7 d’octubre hi ha hagut més de 50 atacs en territori sirià. “Per trobar una solució al conflicte, s’han de moure tres països: Síria, Washington i Brussel·les. “Sobretot Europa podria fer més. Els europeus ens poden ajudar escollint a qui votar a les properes eleccions. Fins i tot Itàlia, que té un enviat especial a Síria, podria jugar les seves cartes especials. Necessitem una solució política al conflicte”, ha conclòs.
