Amb la monografia El convent de Framenors Caputxins d’Igualada. Aproximació històrica 1610-2010, el frare caputxí Pere Cardona s’endinsa en més de 400 anys d’història d’aquest convent, un testimoni viu de fe, resistència i integració a la ciutat d’Igualada. L’obra ha estat editada per l’Associació Revista d’Igualada, conjuntament amb Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears, i ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i el suport de l’Ajuntament d’Igualada. Cardona explica a Flama els motius que l’han impulsat a escriure el llibre, els reptes en la investigació i el paper essencial dels frares en la vida religiosa i social de la ciutat.
Què el va portar a escriure aquesta monografia sobre els caputxins d’Igualada?
La motivació no va ser altra que contribuir al coneixement de la presència dels caputxins a Igualada al llarg de més de 400 anys, només interrompuda per dos períodes històrics: l’exclaustració forçosa de 1835 i la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Com explico al pròleg, és una aportació per preservar la memòria de la seva vida i contribució en aquest indret.
Va trobar moltes dificultats a l’hora de recollir la documentació?
Honestament, no vaig trobar grans dificultats a cercar la documentació. Això sí, la documentació està dispersa, i situar-la en el seu context històric pot ser complex. Per a aquest tipus de recerca és fonamental conèixer la història del lloc, una tasca que demana temps i dedicació.
Ha fet alguna descoberta sorprenent durant el procés?
Més que una gran descoberta, diria que he anat revelant com ha estat la vida dels caputxins a Igualada. Tots els convents tenen pautes comunes, però cada localitat presenta les seves peculiaritats i, de vegades, conflictes amb les autoritats locals o la població.
Com descriuria la influència dels caputxins en la vida de la ciutat?
Prefereixo que sigui el lector qui en tregui les conclusions després de llegir cada capítol. No he intentat fer una apologia dels caputxins d’Igualada, sinó mostrar la seva història perquè cadascú pugui valorar-ne la influència en l’àmbit religiós, social i cultural.
Què ha permès mantenir la presència caputxina malgrat els moments difícils?
El convent s’ha mantingut perquè hi ha la voluntat de mantenir la presència caputxina, tot i que les vocacions no creixen com abans. Avui vivim una època de sequera vocacional, però continuem sembrant i regant amb l’esperança que Déu farà créixer noves vocacions.
Quina va ser la repercussió de l’exclaustració de 1835 i la persecució de 1936?
Aquests esdeveniments van ser cops molt durs per a la vida religiosa. En particular, la Província Caputxina de Catalunya va patir l’assassinat de trenta-sis religiosos durant la Guerra Civil, trenta dels quals han estat beatificats. Tot i la gran pèrdua, la província va saber renéixer i continuar amb la seva tasca.
Quin paper va tenir l’Escola Seràfica a Igualada?
L’Escola Seràfica es va fundar a finals del segle XIX i va continuar fins als anys setanta del segle XX. El seu objectiu era formar humanament i religiosament aquells joves que se sentien atrets per la vida caputxina. Aquesta tasca formativa exigia una gran responsabilitat, i els frares assignats a l’Escola Seràfica eren seleccionats amb molta cura per la seva capacitat com a formadors.
Ens podria parlar de la terminologia caputxina que recull el llibre?
El llibre inclou un glossari d’una terminologia caputxina particular, un argot familiar i sovint picaresc que s’utilitzava dins la comunitat. Aquest glossari pot resultar interessant per als filòlegs, ja que conté termes que actualment estan en desús i que apareixen en documents antics.
Quins són els reptes actuals per mantenir la presència caputxina a Igualada?
Mantenir-nos fidels a la nostra vocació de frares menors caputxins és la clau. No tenim grans pretensions, sinó el compromís de fer dia a dia la nostra tasca, amb humilitat, en aquest lloc que ens acull.
Com ha estat l’acollida del llibre?
Diria que molt bona, sobretot si em fixo en la presentació. No obstant això, quan fas una feina com aquesta, saps que l’acollida és limitada i agraeixes el suport de les persones i institucions que l’han fet possible. Aquest llibre no és una paraula definitiva, sinó una porta oberta a futures recerques que puguin ampliar o aprofundir algun aspecte en particular.
