El pròxim dia 3 de juny, més d’un miler de cadàvers rebran una sepultura digna en el lloc commemoratiu del genocidi de Mibilizi, Ruanda. Les restes mortals d’aquestes víctimes dels assassinats massius ocorreguts l’any 1994 van ser trobades a mitjan maig a la mateixa localitat en un terreny propietat de l’Església, on les víctimes haurien anat buscant un lloc on refugiar-se.
La troballa, que va tenir lloc mentre els responsables de la parròquia feien tasques de terraplenat als terrenys parroquials, va arribar poques setmanes després del 29è aniversari d’un dels més grans genocidis de la història recent, quan una majoria de població hutu va massacrar durant cent dies consecutius prop d’un milió de tutsis i hutus moderats.
En declaracions al portal Crux Now, el pare Théogène Ngoboka, director de la Comissió Justícia i Pau de la diòcesi de Cyangugu, no es mostra excessivament sorprès del descobriment d’aquesta nova fossa, ja que durant el genocidi, segons explica, “es llançaven cadàvers aquí i allà“. “El més xocant és l’elevat nombre de cossos que s’han trobat en fosses comunes que no havien estat revelades fins ara. Això demostra que el camí cap a la reconciliació encara és llarg”, admet.
“Un llenguatge inspirat en l’Evangeli”
El pare Ngoboka porta a terme la seva tasca pastoral a la presó de Rusizi, en la qual hi ha 3.850 interns, dels quals més d’un miler hi són per genocidi. Per tant, la seva tasca pastoral implica atendre al mateix temps víctimes i botxins i ajudar-los a trobar el camí de curació. “Com a pastors —diu— ens hem de comprometre més per ajudar les nostres ovelles a caminar juntes en el procés d’unitat i reconciliació”.
Un repte que, segons el capellà, comporta per fer servir un llenguatge inspirat en l’Evangeli, perquè la majoria dels qui acompanyen són creients. “En els missatges i conferències que donem als presos —assegura— els recordem que demanar perdó és un remei per alliberar-se, per curar-se a si mateix i alhora per curar tota la comunitat ruandesa ferida per les atrocitats i les conseqüències del genocidi perpetrat contra els tutsis”.
El capellà també explica que a la seva predicació recorden als presos que la pitjor presó que poden experimentar és la del cor. “Els convidem a alliberar-se interiorment demanant perdó i els recordem que, després de sortir de la presó, la seva integració efectiva a la comunitat serà possible gràcies a la seva sincera petició de perdó”, detalla el clergue.
Pel que fa als supervivents del genocidi, Ngoboka explica que els transmeten un missatge gairebé similar, inspirat en l’Evangeli i en els valors ruandesos. “Els recordem que concedir el perdó els farà lliures, curarà les ferides, sobretot interiors, i posarà fi al cercle de violència que podria néixer del ressentiment i la venjança”, comenta.
Segons el mossèn, la saviesa ruandesa posa de manifest que “perdonar és viure i viure és perdonar”, per la qual cosa, en aquesta tasca fan servir” bons testimonis i històries d’èxit dels qui han demanat o concedit el perdó“, tot remarcant que la política d’unitat i de reconciliació engegada pel govern ruandès “és una base sòlida per al nostre treball de reconciliació”. “Els obstacles cap a la reconciliació són molts, però no ens desanimem”, conclou.
