Quan una nació n’agredeix una altra, les altres tenen el deure d’unir-se per aturar l’atac i intentar avançar cap a una pau sostenible basada en la justícia. Aquest va ser un dels preceptes de l’islam que va subratllar Hazrat Mirza Masroor Ahmad, cinquè califa de la Comunitat Musulmana Ahmadia, en el National Peace Symposium 2024, celebrat a la mesquita Baitul Futuh de Londres el passat 9 de març, hores abans de l’inici del Ramadà, amb la finalitat de promoure un coneixement profund de l’islam i altres religions i inspirar esforços per assolir la pau mundial.
Acompanyat per gairebé un miler de persones d’arreu del món de diferents cultures, races i creences, el cap d’aquesta comunitat islàmica va recordar que des que va iniciar el seu mandat, ara fa vint anys, ha treballat intensament per exposar davant multitud de governs i organismes internacionals la seva visió sobre com posar fi als diferents conflictes geopolítics i religiosos escampats pel planeta.
“La incapacitat d’aprendre de les lliçons del passat pot provocar que els conflictes existents a Europa i al Pròxim Orient s’agreugin fins al punt de fer esclatar una guerra nuclear a gran escala”, va advertir Mirza Masroor davant d’un auditori que va aplegar polítics, diplomàtics, militars i líders civils i religiosos de diverses comunitats en la mesquita més gran de l’Europa occidental. Entre els assistents, hi havia també dos catalans: Enric, Benavent, professor de la Facultat Pere Tarrés, i l’autor d’aquesta crònica.
L’ONU, una institució “ineficaç”
“Quin benefici té parlar de la pau si els que la poden garantir no volen escoltar-nos?”, va preguntar-se el califa en un discurs que no va estalviar crítiques a organismes supranacionals com l’ONU. “Es tracta d’una institució ineficaç en la qual els països dominants, en lloc de promoure la pau, controlen el poder i protegeixen els seus interessos, malgrat que les seves decisions puguin provocar la mort de milers de persones innocents”.
En aquest sentit, el líder ahmadita va criticar amb duresa el dret a veto al Consell de Seguretat de Nacions Unides, que impedeix la resolució de conflictes, com ha quedat demostrat durant els darrers mesos amb les guerres de Terra Santa i Ucraïna. “El destí de les Nacions Unides sembla reflectir el del seu predecessor fallit, la Societat de Nacions, i si el sistema de dret internacional, per feble que sigui, s’ensorra completament, l’anarquia i la destrucció resultants s’enfonsaran més enllà de la nostra comprensió”, va vaticinar.
“Amb el meu cor desitjo i prego perquè es posi fi a les brutalitats que tenen lloc a Palestina, a Ucraïna i a tants països en l’actualitat. Tots els membres de la comunitat internacional han de treballar per aconseguir acords de pau basats en la justícia i no en els interessos de les nacions poderoses. Si no ho fem, la història ens jutjarà”, va advertir Masroor, abans de recordar: “Cap dels fundadors de les principals religions, inclòs Jesús, Moisès, el sant profeta Mahoma, o cap altre profeta de Déu, va ensenyar mai als seus seguidors a ignorar la pau social i recórrer a l’agressió”.
Premis per a la promoció de la Pau
La cerimònia, que va començar amb una recitació de l’Alcorà, va comptar amb la participació de polítics del parlament del Regne Unit com Dame Siobhain, del Partit laborista, Jonathan Lord, del Partit Conservador, i Ed Davey, del Partit Liberal. Tots tres van elogiar la labor per la pau de la Comunitat Ahmadia i van centrar bona part de les seves intervencions en descriure i condemnar sense embuts la situació humanitària a Gaza. “Estem veient a través de les nostres pantalles l’horror que està tenint lloc a la Franja i desitgem que això s’acabi”, va assegurar, en aquest aspecte, Siobhain.
Durant el simposi, com és tradició, també es van lliurar els premis internacionals Ahmadia per a la promoció de la pau. La primera a recollir el guardó, dotat amb 10.000 dòlars, va ser l’activista Adi Roche, fundadora i directora executiva de Chernobyl Children International, una institució dedicada a l’atenció dels infants víctimes de la pitjor explosió nuclear de la història. “Els infants són sempre els qui paguen el preu més alt en tota tragèdia i hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per alleujar el seu patiment”, va dir Roche durant el seu discurs d’agraïment.
El segon premi va ser per a David Spurdle, impulsor de l’ONG Stand by Me, orientada també a la protecció dels infants. En un inspirador discurs, l’activista irlandès va explicar que va començar la seva labor social l’any 1995 al Líban per satisfer les necessitats de 60 menors orfes al Líban. “La meva primera estada en aquell país em va canviar per sempre”, va assegurar. Trenta-sis anys després, l’organització, que té seu a Londres, és present a 7 països i ha salvat la vida més de 20.000 que vivien “en circumstàncies terribles”.
“Amor per a tothom, odi per a ningú”
La Comunitat Ahmadia va ser fundada l’any 1889 per Hadhrat Mirza Ghulam a Qadian, Índia, i té fidels en més de 200 països d’arreu del món. A Espanya van arribar l’any 1946 de la mà del missioner Karam Ilahi Zafar, que es va guanyar la vida com a venedor de perfums al popular mercat del Rastro de Madrid. Amb els anys, diferents comunitats ahmadites es van estendre també a Múrcia, València i Catalunya, on es van establir l’any 1986. En total, en tot l’Estat són uns sis-cents membres en l’actualitat.
Sota el lema “Amor per a tothom, odi per a ningú”, els membres de la Comunitat Ahmadia es distingeixen pel seu paper conciliador i, amb el temps, s’han guanyat el reconeixement com a mediadors, cosa que no els ha estalviat ser perseguits en la majoria dels països musulmans, on són considerats “heretges” per creure que el messies que encara espera l’islam és el seu fundador: Hadhrat Mirza Ghulam.
La persecució que pateixen els ahmadites, particularment sagnant al Pakistan, va propiciar el trasllat del seu califa al Regne Unit, concretament a Tilford. Allà, a una hora en cotxe de Londres, el líder i uns quants centenars de membres de la comunitat viuen en una àrea residencial privada anomenada Islamabad, on l’organització té els seus òrgans de govern i la mesquita Mubarak.
Un altre aspecte controvertit d’aquest moviment religiós és que creuen que Jesús es va salvar de la creu i està enterrat al Caixmir, un territori actualment dividit entre l’Índia i Pakistan. “Som conscients que aquest punt genera conflicte amb el cristianisme, però això no ens ha de separar”, explica Qamar Fazal, portaveu de la comunitat a Espanya. Per a aquest enginyer madrileny jubilat, fill del missioner venedor del Rastre, musulmans ahmadites i cristians “adoren un Déu pare únic”. “Per això, hem de treballar junts per la germanor universal i pel bé comú”, conclou.
