A finals del segle passat, la causa per beatificar el bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916) va fer un salt rellevant amb motiu de la conversió del bisbe cabanyenc en venerable; una passa decisiva per a aconseguir l’objectiu de canonitzar-lo. Però es compleixi o no, “per a molta gent ja és un sant“, com té assumit des de fa anys Xavier Baró, professor adjunt de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i ponent de la cinquena de les “Conferències Torrassianes” organitzades des del 2020 per la Causa de Beatificació de l’eclesiàstic i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. L’acte tindrà lloc —aquest divendres a les 20:00 hores— a l’església de l’Oratori de Sant Felip Neri de Vic.
Sovint es diu que Josep Torras i Bages va tocar moltes tecles i totes les va tocar bé. Hi està d’acord?
Sí, evidentment. Per exemple, quan va haver-hi la Setmana Tràgica, que van tenir lloc el juliol de 1909, va ser ell qui va motivar a Joan Maragall perquè escrivís els famosos articles que han esdevingut uns dels textos més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. També va fer molt per difondre l’art, cosa que es coneix relativament poc.
A principis del segle ja havia estat preconitzat bisbe de Vic per Lleó XIII i s’entén, doncs, que era un influent, i no només per als poetes i els escriptors.
I tant, ho era per a tothom. Fixa’t si era d’important la seva influència que fins i tot la premsa d’extrema esquerra, la de tipus anarquista, va reconèixer l’any que va morir [el 1916] la seva gran capacitat de ser una persona completament dialogant. Podien pensar que no era ben bé dels seus, però el respectaven. En un país com Espanya, aquest fet, devia suposar una decisió capaç d’estranyar i d’enfadar a més d’un.
Va fer una obra extensíssima, de 35 volums. Algú, des del 2024, per on podria començar a llegir Torras i Bages?
Hi ha diversos Torras i Bages: el cultural, l’ideològic o polític, el religiós, el nostàlgic de la terra, etcètera. En la meva conferència d’aquest divendres procuraré donar pistes perquè els interessats en la seva obra puguin descobrir les portes per accedir-hi, el que en diríem un quadre sinòptic de l’obra del bisbe de Vic.
Es pot redescobrir un Torras i Bages interessat per qüestions relacionades amb la pau?
En efecte. Ell va viure l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i, per bé que la paraula “pacifisme” no era tan freqüent, va publicar una carta pastoral on es va posicionar obertament en contra de la guerra. Avui dia, el fet que un bisbe actués d’aquesta manera no generaria un ressò excessivament elevat, però, aleshores, en el context de la Primera Guerra Mundial, Torras i Bages sí que en va tenir. Tenia una gran actitud pacifista i conciliadora, i no se n’amagava, d’això.
La seva retòrica és molt característica del segle XIX, però de manera espigolada es poden trobar frases que serveixen per aplicar en el món actual. Ho comparteix?
Fa aparèixer frases que no han mort, sí. Em consta que existeix algun perfil a X que propaga frases seves als quatre vents, sobretot a un públic jove, molt present a les xarxes i mentalment més allunyat de Torras i Bages. En general, els bisbes del segle XIX s’acostumen a veure com a persones molt allunyades, amb aquells ornaments que portaven a sobre, però quan es llegeix la correspondència de Torras i Bages qualsevol se’l pot fer seu, tot repassant anècdotes com ara la seva predilecció per la coca de llardons o per la verema. En aquest sentit, proposaria que es reeditessin les cartes que es van enviar el bisbe i el canonge Jaume Collell, les quals no han tornat a passar per la impremta des de la dècada de 1920.
Ell va viure l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i, per bé que la paraula “pacifisme” no era tan freqüent, va publicar una carta pastoral on es va posicionar obertament en contra de la guerra
Una de les seves frases expressa que l’art de la pagesia és el principi de totes les altres arts i indústries, menys de l’ànima, “que ve del cel”. Per què tenia aquest afecte per la terra?
Cap coetani del bisbe Torras i Bages hauria parlat d’ecologisme, i ell ho feia. Va néixer en un poble molt petit de l’Alt Penedès, provenia de família pagesa i el món rural, per tant, va inundar els seus pensaments. No podem parlar d’un bisbe ecologista perquè ningú no es referiria amb aquestes paraules a aquest fet, però si s’observa des de l’actualitat potser sí que Torras i Bages caminava cap a aquesta direcció.
Se sap que va pelegrinar amb Jaume Collell a Roma, on van ser rebuts pel beat Pius IX. També és conegut que el bisbe va estar molt ben valorat en les pastorals de dos pontífexs: Benet XV i Pius X. S’interpreta, per tant, que no va ser un bisbe qualsevol.
No va ser un bisbe qualsevol! Parlem d’un dels bisbes de l’Església catalana que han estat més escoltats i reconeguts des de Roma. Difícilment trobaríem algú més culte que ell en el context eclesiàstic de la seva època. Dedueixo que els pontífexs van veure en ell que no defugia cap temàtica complicada: en la seva època, es vivien moments socials complexos, en efecte, però ell no va girar la mirada en cap moment. El seu intel·lectualisme no era esnob, sinó que volia ajudar les persones i fer que fossin millors; per això, demanava que el clergat estigués preparat, també, intel·lectualment.
