La reconciliació amb els aborígens és un tema cada cop més important pels canadencs. Ho assegura Paul Gibbard, ambaixador del Canadà davant la Santa Seu, que reconeix la importància que en aquest sentit va tenir el viatge del papa Francesc al país a finals de juliol de 2022, ara fa tot just un any.
Segons afirma el diplomàtic en declaracions a Vatican News, l’estada del Papa al país nord-americà va donar un nou impuls a les iniciatives de reconciliació, si bé un any abans, el govern ja va iniciar aquest camí instaurant el Dia de la Veritat i la Reconciliació, que se celebra cada 30 de setembre.
Entre les accions impulsades durant els darrers mesos, l’Església del Canadà destaca la posada en marxa de cercles d’escolta amb els pobles aborígens, la publicació de quatre cartes pastorals sobre la reconciliació, la creació d’un fons per a la reconciliació dotat amb 30 milions de dòlars en cinc anys, i que ja està finançant mig centenar de projectes locals; també s’ha elaborat una guia per a les diòcesis que ajudi en el diàleg amb els pobles aborígens i s’han publicat vídeos per recuperar la visita del Papa Francesc.
Una visita que Mons. Raymond Poisson, bisbe de Saint-Jérôme-Mont-Laurier i president de la Conferència Episcopal de el Canadà recorda així: “L’actitud de simpatia i fraternitat del Sant Pare, la seva mirada serena, oberta i sense prejudicis, van deixar una impressió duradora en tots. Va demostrar una humilitat excepcional, que va ser molt apreciada pels nostres germans i germanes aborígens”.
“Projectes de destrucció cultural i d’assimilació forçada”
L’estada de cinc dies del papa Francesc al Canadà va tenir lloc pocs mesos després de les troballes de un gran nombre de foses comunes que albergaven les restes mortals de centenars d’infants de famílies aborígens que van morir en internats gestionats per entitats de l’Església catòlica. Es tractava d’una xarxa d’escoles finançades per l’Estat on es recloïa als nens de tot el país després de ser arrencats de les seves famílies. Aquestes separacions es produïen en virtut d’un programa per a assimilar a tots aquests menors en la societat canadenca.
La pràctica es va dur a terme al Canadà des del segle XIX fins a la dècada de 1970. En aquest període de temps s’estima que van ser separats més de 150.000 nens. Obligats a convertir-se al cristianisme i a deixar de parlar en els seus idiomes natius, molts d’ells van ser colpejats maltractats verbalment i humiliats fins a límits indescriptibles. Uns 6.000 van morir a conseqüència dels abusos.
La gravetat dels fets i les profundes ferides causades a les víctimes, van motivar el “pelegrinatge de penitència” del papa Francesc, durant el qual el pontífex va demanar perdó reiteradament en nom de l’Església. “Estic afligit. Demano perdó, en particular, per la manera en què molts membres de l’Església i de les comunitats religioses van cooperar, fins i tot amb indiferència, en aquests projectes de destrucció cultural i d’assimilació forçada per part dels governs de l’època, que van donar lloc al sistema d’escoles residencials”, va dir el papa Bergoglio a Maskwacis.
Dotze mesos després d’aquella “súplica històrica de perdó”, com va ser considerat el gest fe Francesc, Mons. Raymond Poisson reconeix que hi ha hagut “progressos positius” i que l’Església continua volent conèixer millor el poble aborigen. “Són projectes que pensem junts, amb els nostres germans i germanes aborígens, sobretot amb ells i per a ells, no en el seu nom. Perquè formen part de la nostra identitat, junts som Canadà”, conclou.
